Permanent Mediterrània

Quants plenilunis t'han observat?

Quantes ventades han empelt el teus vaixells?

A la riba escarpada de la Costa Amalfitana,

vora els palaus majestuosos de Capri,

entre les fredes correnties de les Balears,

retallant penya-segats a la Costa Brava,

a les àmfores enfonsades segles enrere

o als papirs que expandiren des de Byblos els fenicis.

Veient la nòria imparable de Beirut,

les pedres mil·lenàries de la Costa Cirenaica.

Veient com tremolen a les seves ruïnes ara...

Permanent Mediterrània,

embolcall de vinyes verdes vora el mar

i de tants i tants poetes i cantants,

embolcall d'oliveres mil·lenàries,

de platges vives amb barques i gavines,

de ports amb verdum i gin-tònics als iots.

Mar de rics mafiosos i guerrers,

mar de gent normal i del carrer,

mar d'algues i estrelles i llobarros

pescats o no amb esquer.

Mar que banya Sicília

i les costes retallades del món grec,

mar d'onatges i idiomes eterns.

Mar de sabors de tots colors,

mar d'estels i sol rogent i plenilunis...

Publicat a Itineràncies poètiques.

Vents de por

Leptis Magna. Líbia

Llum intacta,

mar de blavor,

salada brisa

i vents de por.

Remor de bales,

olor de mort.

Qui ha d'aturar

aquest malson?

Llum intacta,

mar de blavor,

Leptis Magna

dringant de nou...

Publicat a Itineràncies poètiques.

Surto

Surto de casa,

salpo a la mar,

m'aixopluguen tempestes,

matinades calmes

i nits de cel estelat.

És la teva veu

Silenci a una duna del desert de Líbia.

És la teva veu crit i fluïdesa extrema i queixa ferotge,

és un toc serè, és pèndol al ritme constant del meu rellotge,

és l'udol del llop ferit al mig de l'espès i fosc boscatge.

És un cant somort, és remor i clam i rebuig de tants malsons...

És la teva veu flassada blanca que no espanta els aligots,

és bandera al vent, és papir del temps, és l'esperit de desert,

és la tradició tribal d'un poble antic amb la pau amenaçada.

Publicat a Itineràncies poètiques.

S'obren escletxes

S'obren escletxes,

i els nostres mots

esborraran fronteres,

revifaran als cims

repetidors i antenes.

S'obren escletxes,

i els nostres mots

seran gresols

o lava incandescent,

seran somnis al vol.

Seran conreu de blat,

seran l'aigua clara

dels pobles castigats

pel poder brutal

que arna llibertats.

S'obren escletxes,

i els nostres mots,

seran conreu de blat,

seran l'aigua clara.

Publicat a Itineràncies poètiques.

Farem rodolar els mots

Farem rodolar els mots

pels vessants de la veu,

lliscant al vidre glaçat

quan la vida és suau via lleu

i per les pedreres més abruptes.

Enmig de l'abandó,

essent orfes,

fantasmes, esperits o morts

farem rodolar els mots.

I si bufen vents de tempesta

o la mar ens escup contra els penya-segats,

inflarem els air-bags

amb estrofes i poemes;

serem boies llampants,

serem serenor que sura,

serem àgils i dúctils,

serem navegants a cavall dels mots.

Publicat a Itineràncies poètiques.

194è Joc Literari

La meva participació al 194è Joc literari de "Tens un racó dalt del món"