Eres vers

Foto: detall d'una vitrina. Casa- museu Kavafis

Alexandria, Egipte

Eres vers d'un vell poema,

eres mot d'esclat a una novel·la,

eres veu, eres lletra,

eres sospir d'asteroide amb estela

i alimentaves cada jorn

la musa assedegada d'un poeta...

Líquida escuma densa

Líquida escuma densa

que fa estralls vora la mar, a tota la platja,

aquella barreja d'aigua, sorra i sal

i implícita ventosa i fatal tempesta...

Grumolls, terra, esquitx de fang,

tanta i tanta lluita costanera

al davant d'un marí d'edat provecta

que anuncia per l'endemà dies de luxe

amb blaus de pinzellada blanca i calma.

Publicat a Itineràncies poètiques

Quan el sol es despista

Mar argentada de boscos i planes,

relleu permanent, sord el soroll

de les ones calmes a caprici del vent...

Paisatge sever de serena rosada

que trafica imatges vers un nou univers

quan el sol es despista i la lluna s'amaga.

Publicat a Itineràncies poètiques

Floreix

Floreix l'ametller
vora les oliveres;
plata, blancs, rosat i verds
als camps nous de febrer.

Blau sublim al cel
d'un dia clar i serè
que espera del capvespre
la llum acolorida, subtil i fugissera
que rep amb elegància el primer estel.

I retallar així amb lenta calidesa
tots els sols que marxen lentament...

S'escampa la llum

S'escampa la llum, s'escampa la vida.

S'escampa el color
quan al cor de la nit germina
a l'escalfor del gran foc
l'embranzida d'una guspira.

Queda a l'aire suspès el fum,
i ens aboquen al món de la tinta
la perduda veu d'un record
o l'òrbita d'un mot que ens inspira...



(publicat al blog Itineràncies poètiques)

Paraula i gest

Paraula i gest

sota la brisa, sota el vent

a un bosc fet de llum

transparència,gel,

rosada, molsa i paper.

I totes les lletres

fent mots als poemes

i equilibris al vers

són blanques poncelles

de sajolida i d'esbarcer

que volen fer fora l'hivern

a un món de pètals i cels.

***

(publicat al blog Itineràncies poètiques)

Compassats amb els silencis

Foto: un racó de Venècia

Amb aromes de paraules

sota el primer raig de sol

amanirem els poemes

que neixen blancs i negres

per fer un món de colors.

Compassats amb els silencis,

seran dins del cap remor

per musicar amb ritme

-i certs matisos d'enyor-

els millors sons dels mots...

***

(publicat al blog Itineràncies poètiques)