Iniciar el dia

Iniciar el dia amb la visita a les golfes

per triar al bagul de sempre guspires i solfes

i seguir mantenint amb elegància el pas al ball vital...

Sense entendre gaire la coreografia,

sabent que molts esforços són ja fracàs,

intuint que el castell farà llenya

però que encara és possible dibuixar

nous projectes entre els somnis i un llunyà l'enllà.

Que molts verbs seran vius,

que un raig qualsevol definirà la lluentor,

que al camí bastim el viatge

i que cal avançar amb convicció. (O no)

Dies de transició

Dies de transició:

ens fa l'ullet encara l'estiu

carregat de verds i de claror;

vol entrar a la vida la tardor

i foragitar els ambients de llum a dojo

per emboirar un munt d'hores entristides,

mig mortes per la desil·lusió de la foscor.

Com les fulles, que aviat començaran massivament a caure,

com la migració ocellaire que les antologies anuncien,

com el vapor que entelarà la transparència

dels vidres que ens ressistim a percebre,
transmutarà el món immediat al nostre voltant.

Despertarà l'albada amb mandra i retard,

veurem el sol sovint ja esbieixat,

serà el cel patrimoni dels núvols grisos

i seu de vespres prematurs, immadurs i avançats.

Les nits es faran llargues

i refredaran els camps...

***

Calidesa

Dissipa el vespre cada color

a l'ampit de la calidesa d'entrellums.

Transgredint immensitats,

gestant a la retina el record

dels atrevits núvols-caramel

que pengen la dolçor ara al cel.

***

Vides diverses

Vides diverses,

o un passeig pel temps.

Vida nova

amb futur,

pi novell,

ves amunt, amunt...

Vida morta,

sols passat,

pi vell,

llenya que es pudreix.

***

Miniatures

Modula el vent la força de les onades,

les veiem constants en el fluir d'escuma blanca

sobre l'acollidora platja vora ma casa.

La tarda humida, salada,

clara, suau, plaent i assolellada

es dissol a l'aiguabarreig del vespre

i enganxa engrunes de sol a cada petjada.

I ensumem l'harmonia de l'univers

als nostres sempre, abans, ara i després,

miniatures dins l'immens corredor del temps.

Mirall

Mirall de núvols,

mirall dels pins,

aigua serena,

puntes filades

d'un verd coixí.

Busco granotes,

busco mosquits,

espiadimonis

i el vell encís

d'un lloc amb temps

quasi infinit.

***

Som els mots

Som trossos del temps

que la tardor ubica,

som la sorra fluïda

que pel vidre llisca,

som els silencis,

som la clau de la vida.

Som cortines de pluja,

som el vent que empeny

a ratxes cada gota,

som al cel cada estel

que la nit fosca perfila.

Som les mans que parlen,

som la remor de l'albada,

som els somnis antics,

som esquitxos de tinta.

Som els mots del poema,

som les lletres del vers,

som els sons, som les veus

que a recitar et condemnen...