diumenge, 19 de setembre del 2010
Sempre un lloc
Tens, teniu, tindreu sempre un lloc
a les festes, als àpats brillants,
als esdeveniments quotidians,
a la taula de fusta, a un subtil racó.
Linkats a un aroma, a aquella remor,
a una llum, a la ingravidesa d'un mot,
torneu. Torneu per brindar amb les copes més fràgils,
que el cristall interpreta aquell so
del record reposat al celler dels cors...
a les festes, als àpats brillants,
als esdeveniments quotidians,
a la taula de fusta, a un subtil racó.
Linkats a un aroma, a aquella remor,
a una llum, a la ingravidesa d'un mot,
torneu. Torneu per brindar amb les copes més fràgils,
que el cristall interpreta aquell so
del record reposat al celler dels cors...
dimecres, 15 de setembre del 2010
Clara és la llum
Clara és la llum
quan l'alba inaugura
el temps del nou dia.
I amb els núvols i el vent,
serenament o amb pressa,
ens cicatritzen l'esgarrapada del temps
o alguna nocturna ferida...
El matí ens empeny
al gronxador de la vida
i pinta de blau els mars
o d'esperança l'eixida.
dilluns, 13 de setembre del 2010
A sotracs
A sotracs ens empeny la vida
i fluïm, anònims, pel dia a dia.
Et bressola un ritme,
t'assedega el sol,
parles amb la lluna,
vius a recer dels mots.
diumenge, 12 de setembre del 2010
diumenge, 5 de setembre del 2010
El temps
És estrany el temps:
tan aviat ens empeny
quan és fugisser,
com ens atura amb
inexpugnable barrera
si tot d'una esdevè espera.
Xarxa de seda
que embolica el cel
i ens deixa al terra.
Engrunes de llum,
barricades de pedra...
Túnel al final
del ball a l'esfera.
dissabte, 4 de setembre del 2010
Vicent Andrés Estellés
La collita
Passen els dies, i pengen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i renten
la sang en les estovalles.
Passen els dies, i creixen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i deixen
silenci i pols per on passen.
Amb el silenci prosperen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Els greuges i les ofenses,
el repertori de faules.
Passen els dies, i deixen
quallat l'oli de les llànties.
La por en les cantoneres,
la sang rebentant els cànters.
Amor amunt, van i vénen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Passen els dies, i deixen
caure insults i caure pactes.
Passen els dies, i pengen
les llàgrimes en els arbres.
En els arbres, en el vent,
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.
Vicent Andrés Estellés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)