dilluns, 13 de setembre del 2010

A sotracs



A sotracs ens empeny la vida
i fluïm, anònims, pel dia a dia.

Et bressola un ritme,
t'assedega el sol,
parles amb la lluna,
vius a recer dels mots.


diumenge, 12 de setembre del 2010

diumenge, 5 de setembre del 2010

El temps























És estrany el temps:

tan aviat ens empeny

quan és fugisser,

com ens atura amb

inexpugnable barrera

si tot d'una esdevè espera.


Xarxa de seda

que embolica el cel

i ens deixa al terra.


Engrunes de llum,

barricades de pedra...


Túnel al final

del ball a l'esfera.



dissabte, 4 de setembre del 2010

Vicent Andrés Estellés




La collita



Passen els dies, i pengen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Passen els dies, i renten
la sang en les estovalles.

Passen els dies, i creixen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Passen els dies, i deixen
silenci i pols per on passen.

Amb el silenci prosperen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Els greuges i les ofenses,
el repertori de faules.

Passen els dies, i deixen
quallat l'oli de les llànties.

La por en les cantoneres,
la sang rebentant els cànters.

Amor amunt, van i vénen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Passen els dies, i deixen
caure insults i caure pactes.

Passen els dies, i pengen
les llàgrimes en els arbres.

En els arbres, en el vent,
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.


Vicent Andrés Estellés

dimarts, 31 d’agost del 2010

dilluns, 30 d’agost del 2010

Màrius Torres (100 anys)









EL COMBAT DELS POETES
"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"
Joan Sales, Amarint

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.

Màrius Torres