Foto: a un poble abandonat d'Oman
Ens mira la casa
és aresta del temps,
ulls buits de tan negres,
nas d'absent alè,
la boca tancada,
que no pot dir res.
Guarda anys de grans penes
i restes de malmès encert,
nits d'engrunes serenes
o albades d'insomne plaer.
I ara ens petrifica,
ens mira la casa
és aresta del temps.
***
***
2 comentaris:
A mi, en canvi, em fa l'efecte que la casa té una boca que està dient OHHHH!
Motius no li manquen!
Publica un comentari a l'entrada