La melodia dels mots

La melodia del propis mots:
aquell subtil passeig pel port
i el vers sublim fet ja cançó.

Moment etern
per sempre més.
Moment serè
sota el cel d'acer.

Malgrat les boires,
malgrat la por,
malgrat aquesta amarga coïssor
que va néixer amb la teva mort...



 
Publicat a la Roda poètica Octubre 2012 del Blog Itineràncies poètiques

Al racó

Entro al racó més estimat de l'estança,

entro amb les ales fines de les fades

per escriure-hi noms de ciutats estranyes

amb la tinta acolorida que em brolla dels dits

i les lletres antigues dels alfabets atàvics.

I atorgaré a cada nom de ciutat una estampa,

una llum, una flaire, una pluja, una melodia, un so,

i l'harmonia de la nit que la Tardor ens escampa.

Publicat a la Roda poètica Octubre 2012 del Blog Itineràncies poètiques

El primer vers

És el primer vers camí directe,

és l'ona suau al cor de l'aire,

és recull de mots, idea i veu,

és el cant serè que espera

que un altre vers vingui darrere,

i estiri del fil per ser un poema.

(publicat a la Roda Poètica del Blog Itineràncies poètiques)

Ens mira la casa

Foto: a un poble abandonat d'Oman

Ens mira la casa

és aresta del temps,

ulls buits de tan negres,

nas d'absent alè,

la boca tancada,

que no pot dir res.

Guarda anys de grans penes

i restes de malmès encert,

nits d'engrunes serenes

o albades d'insomne plaer.

I ara ens petrifica,

ens mira la casa

és aresta del temps.


***

Somnis

 

Tancats entre les dunes

(del viatge a Oman)

Tancats entre les dunes,

avorrits de passar hores allà,

sou, camells, presoners del temps

immòbil al desert.

Voleu sortir i córrer a un món llunyà,

veure camins i el blau de mar,

ensumar la pols d'antigues caravanes, 

transportar regals de màgics monarques...

I carregar encens, or i mirra

als cofres imaginaris que un infant  pinta

mentre somnia amb joguines i molts regals.

Vermellors i ocres de sorra

(del viatge a Oman)

Vermellors i ocres de sorra,

pujar la duna a última hora,

prendre la lllum que declina al cel rosat

i contemplar, molt endins, el temps que ja ha passat...

Restar fins que la lluna hi regna,

mirant-la, d'esquena al sol que s'ha amagat;

simular que som un tros de terra

i baixar, que és hora de sopar.

Emmatgatzemar la màgia

d'un dia que a poc a poc s'en va

per viure la nit calma de l'arena

sota un cel fosc tan estelat...