Baixar dels núvols, caminar.
Reconèixer els meus espais
i que ells m'acullin sense recança,
posar en marxa el motor de l'esperança
desitjant matèria nova
al fons dels vells neguits.
Tornar a les llargues nits,
tornar a ser carn d'horaris
esperant amb delí
trobar al bosc bolets
i a la botiga magranes,
a la vida les albades de setí
i a l'e-book bons llibres per llegir.
Retornar.
8 comentaris:
Bé, no sé si el comentari és aquí o a sobre.
Feliç retorn, aquest poema és modern, i a la vegadadóna la sensació de presa i moviment.
Gràcies, M.Antònia; és una declaració de pacífica convivència amb les coses quotidianes...
Bona tornada i ànim amb els bolets!!!
Gràcies Rafel! Feliç curs.
Bolets? quan? on? em sembla que amb aquesta calor...
Bentornada, anem de bòlid, oi?
gràcies zel! de bòlid, sí... passen els dies pzmmmmmmmm pzmmmmmmmm...
No havia vist ni sentit mai aquesta onomatopeia (pzmmmmmmmmm!) i m'ha agradat.
Jo tampoc, Ferran. És una invenció del moment...
Publica un comentari a l'entrada