Habitem un bucle del temps,
pensem que es diu present...
Endarrere i endavant,
abans, demà o ara;
dins de cada paraula
rauen estàtics
generosos moments.
A voltes gèlids,
sords, muts, àgils,
sublims o esperpèntics,
llunàtics, sonats, desperts.
Un bucle del temps.
.
5 comentaris:
Bucles que necessitem anar plegats, per saber qui som.
Bonic poema.
Els bucles de vegades són bucles poètics!
montse, compartir sempre és bo!
Elfreelang, i ens atrapen...
que ben expressat aquest misteri que és el temps, que mai no sabré si és il·lusió o realitat.
Com es mesura quan dura un petó apassionat o el teu nadó que mama i et mira als ulls. O els minuts eterns que no volen passar quan un ésser estimat ha marxat i el trobes a faltar.
Bucles i un tic tac de fons que ressona.
M'ha agradat molt.
Mònica, celebro que t'agradi... I sí, el temps és un puzzle-trencaclosques-laberint que ens ofereix bucles, ones, rinxols, elipsis,
vols, pèndols, moviments orbitals, sorpreses, portes- fantasma, somnis...
Publica un comentari a l'entrada