(Líban)
Reposava l'orada
en sarcòfag d'acer
i sudari blanc de gel
davant la nostra mirada
de rostres famèlics
propis de turistes amb gana.
Pop i calamars
amb la salsa i el pa
a una taula parada
amb luxe quotidià
precedien l'orada
ja enrossida i arrebossada.
El teu cos fumejava
en treure't la pell,
orada,
i el fum, calent,
omplia l'ambient.
Et vam devorar com salvatges,
a bocins, vora mar,
a la llum daurada del més bell capvespre.
***
3 comentaris:
Les fotos que ens mostres són una meravella.
M'afegeixo al bell capvespre, Isabel.
novesflors, és que tinc una camèra uaidelparaguai!
Jordi, benvingut!
Publica un comentari a l'entrada