dijous, 20 de gener de 2011

Bucle






Habitem un bucle del temps,
pensem que es diu present...

Endarrere i endavant,
abans, demà o ara;
dins de cada paraula
rauen estàtics
generosos moments.

A voltes gèlids,
sords, muts, àgils,
sublims o esperpèntics,
llunàtics, sonats, desperts.

Un bucle del temps.
.

5 comentaris:

montse ha dit...

Bucles que necessitem anar plegats, per saber qui som.

Bonic poema.

Elfreelang ha dit...

Els bucles de vegades són bucles poètics!

Isabel ha dit...

montse, compartir sempre és bo!

Elfreelang, i ens atrapen...

Mònica ha dit...

que ben expressat aquest misteri que és el temps, que mai no sabré si és il·lusió o realitat.

Com es mesura quan dura un petó apassionat o el teu nadó que mama i et mira als ulls. O els minuts eterns que no volen passar quan un ésser estimat ha marxat i el trobes a faltar.

Bucles i un tic tac de fons que ressona.

M'ha agradat molt.

Isabel ha dit...

Mònica, celebro que t'agradi... I sí, el temps és un puzzle-trencaclosques-laberint que ens ofereix bucles, ones, rinxols, elipsis,
vols, pèndols, moviments orbitals, sorpreses, portes- fantasma, somnis...