Foto: sorra, dunes. Egipte
Sóc habitant del desert,
sóc un raig de la lluna,
sóc vida regal sota el cel,
sóc el filet daurat
a la cresta de la duna.
L'esfera per fora i un gargot a dins,
mil moments que han fluït,
un pes rutinari al sector dels anhels.
I, esculpint-se, la glacera esquerpa del buit.
Seré habitant de la lluna,
seré un raig llum del cel,
seré vida a la cresta de la duna,
seré el filet daurat del desert...
***
5 comentaris:
Aquest viatge compartit està sent tot un regal per qui et seguim!
Molt delicat! m'ha agradat molt!
M'agrada aquest fil de llum, aquestes dunes , aquest desert...
Mònica, el regal m'ho feu a mi en llegir el blog...
Elfreelang, tenim un planeta immens!
aquesta vegada la calma abans de la tempesta
Rafel, què difícil és l'equilibri!
Publica un comentari a l'entrada