Foto: vinya propietat de les bodegues Ksara (Líban)
La saba és viva;
els pàmpols, de coure i or,
van despullant la vinya.
Al fred del més cru hivern,
a recer d'un blanquinós cel
cada cep, cada cep sobreviurà...
Com guerrers d'una dura batalla,
com els habitants d'una ciutat setiada,
com gotes denses, gruixudes, de pluja,
com les lletres d'un mot,
com els verbs d'una recepta de cuina,
com les gavines a port...
***
***
3 comentaris:
com els nens en fila de l'escola
com tu quan esperes un petó...
Molt bonic aquest poema a les vinyes!
Tant de bo en neixi un bon vi per l'ànima i per l'esperit...
Des del far salut.
onatge
Mònica, podriem seguir i seguir...
Gràcies!
Onatge, que no hi falti... com la poesia!
Publica un comentari a l'entrada