Nata a cada onada
surant al gran ball.
Marca la lluna
una dansa, un salt.
Núvols cansats,
sol, sal a mar,
capa abrupta,
soroll ancorat
al gran punt astral.
Torna, torna
cada tarda
una llunyana sardana
amarada al cap.
Tub amb soroll
jugant a la nostra tardor.
Massa salada,
muralla al foc,
natura d'alta dolçor.
Dolça banyada...
***
7 comentaris:
Filigranes...
Que complicat, no?
No Carme, no. Seria complicat escriure sense cap vocal!
strs,n h v pnst!!!
Ostres tu... no ho havies pensat?ui Arare!
Molt enginyós. I la foto, molt bonica.
Les vocals es van desfent per segons entre les onades. Com a remor poètica de fons , la mar, record llunyà de l'estiu.
novesflors, es diu que en èpoques de crisi, s'accentua l'enginy (hem de saber viure -viure bé, clar- amb menys recursos). La foto, és bonica i atlàntica...
Rafel, sopa salada de vocals...
Publica un comentari a l'entrada