dilluns, 18 d’octubre del 2010

Nata (poema sense e i sense i)





Nata a cada onada
surant al gran ball.
Marca la lluna
una dansa, un salt.

Núvols cansats,
sol, sal a mar,
capa abrupta,
soroll ancorat
al gran punt astral.

Torna, torna
cada tarda
una llunyana sardana
amarada al cap.

Tub amb soroll
jugant a la nostra tardor.

Massa salada,
muralla al foc,
natura d'alta dolçor.
Dolça banyada...


***

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Filigranes...

Que complicat, no?

Isabel Barriel ha dit...

No Carme, no. Seria complicat escriure sense cap vocal!

Montse ha dit...

strs,n h v pnst!!!

Isabel Barriel ha dit...

Ostres tu... no ho havies pensat?ui Arare!

novesflors ha dit...

Molt enginyós. I la foto, molt bonica.

Rafel ha dit...

Les vocals es van desfent per segons entre les onades. Com a remor poètica de fons , la mar, record llunyà de l'estiu.

Isabel Barriel ha dit...

novesflors, es diu que en èpoques de crisi, s'accentua l'enginy (hem de saber viure -viure bé, clar- amb menys recursos). La foto, és bonica i atlàntica...


Rafel, sopa salada de vocals...