Modula el vent la força de les onades,
les veiem constants en el fluir d'escuma blanca
sobre l'acollidora platja vora ma casa.
sobre l'acollidora platja vora ma casa.
La tarda humida, salada,
clara, suau, plaent i assolellada
es dissol a l'aiguabarreig del vespre
i enganxa engrunes de sol a cada petjada.
I ensumem l'harmonia de l'univers
als nostres sempre, abans, ara i després,
miniatures dins l'immens corredor del temps.
miniatures dins l'immens corredor del temps.
3 comentaris:
Qué insignificant torna tot si ampliem la mirada a l'univers infinit... una poesia rodona.
M'ha encantat!
Només podem parlar de miniatures, sempre que pensem en l'univers.
Un moment màgic a la posta de sol.
Publica un comentari a l'entrada