dijous, 30 de setembre del 2010

Miniatures



Modula el vent la força de les onades,
les veiem constants en el fluir d'escuma blanca

sobre l'acollidora platja vora ma casa.


La tarda humida, salada,
clara, suau, plaent i assolellada
es dissol a l'aiguabarreig del vespre
i enganxa engrunes de sol a cada petjada.


I ensumem l'harmonia de l'univers
als nostres sempre, abans, ara i després,

miniatures dins l'immens corredor del temps.

3 comentaris:

Mònica ha dit...

Qué insignificant torna tot si ampliem la mirada a l'univers infinit... una poesia rodona.

M'ha encantat!

novesflors ha dit...

Només podem parlar de miniatures, sempre que pensem en l'univers.

Rafel ha dit...

Un moment màgic a la posta de sol.