Com els ous al plat, com el xai al forn, com les peres al vi... poemes al blog... Poesia quotidiana multifuncional. I més. Sense contraindicacions. Autora: Isabel Barriel
dissabte, 25 de desembre del 2010
dijous, 23 de desembre del 2010
Navegar
Navegar pels entrellums
i derivar l'esguard cap a la vida,
fer de naúfrag a una illa
per reempendre viatge al sud
sentint la calidesa de la llum...
Deixar-se astorar pels sons de lluny
cantant per dins una vella cantinela
sota aquell color nou del capvespre
sentint el xiulet d'un mai vist ocell,
esperant que la nit arxivi tota tota l'experiència.
***
dissabte, 11 de desembre del 2010
Gira i gira
Se'm tenyeix la vida de blau.
Un far de llum freda a la riba,
el vespre prematur que em plau,
un vent alè d'un giny que respira,
el ritme de l'onatge movent la nau.
La Terra, que gira i gira...
dijous, 9 de desembre del 2010
Amenaça
S'estarrufa contundent el vent
al davant la meva cara
i amb el fred més punyent
de cop sobtat m'amenaça...
Amb la veu ja gelada
i l'alè sent núvol espès
em quedo garratibada.
Com una estàtua al carrer,
com un caramell blanc de gel,
com un sospir de l'hivern,
com una allunyada i lleu campanada,
com el color transparent de la flama
que a poc a poc aquesta nit s'apaga.
Gemecs
dissabte, 4 de desembre del 2010
Navegar, escriure
Aguantar l'embat de les onades,
protegir la bodega dels atacs,
avançar al ritme monòton del mar
sense perdre el ball lluminós del far.
Nedar per l'aquarel·la dels blaus,
fregar-te la pell a la platja de les algues,
habitar un vespre l'illa pirata
i passejar l'esguard per la calma de l'albada.
Fer de les nits espectacles
de lluna i planetes i estels,
fer dels dies baranes a cel obert
i volar pels núvols de nata i mel.
Navegar tota la vida,
navegar sempre endavant,
amb la més ferotge de les tempestes
o fluir fluint per l'oratge més calmat...
Escriure quatre quartetes
amb el teclat entre les mans
i aquest batibull al cap.
Escriure i anar filant,
filant, teixint el text
que amb veu de tinta negra m'allibera.
divendres, 3 de desembre del 2010
Passar l'hivern que no ha arribat
Un gest subtil davant del foc
esquivant el crepitar de les espurnes
i sentir el suau cremar dels troncs
mentre et gela el fred l'esquena.
I així, passar l'hivern que no ha arribat
tot sabent que és tasca difícil
d'aconseguir l'equilibri
al desitjat confort tèrmic total...
Esperar serenament que la primavera
ens compassi nous desficis
amb el savi ritme temperat.
Esperar serenament.
dijous, 2 de desembre del 2010
La força de la paraula
M'encoratja la força de la paraula
que neteja les frontisses dels sentits
i suavitza amb oli màgic
els grinyols que hi ha per dins.
I la màgia de la vida
i els sediments que han reeixit,
i el sol que dia a dia torna a lluir
generen fluxos plàstics a cada gir.
Amb un raig de llum i oblit,
amb els estels de cada nit.
dimecres, 1 de desembre del 2010
Quan, quan...
Quan el sucre esdevé amarg
i les llums de nit no il·luminen.
Quan cada color tendeix al negre
i el vernís fa capes de foscor.
Quan els pals se't trenquen quan camines
i les botes perden les soles a cada pas.
Quan l'albada és un fred cau de núvols
i el migdia un bressol de desconsol.
Quan, quan, quan....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)