Iniciar el dia amb la visita a les golfes
per triar al bagul de sempre guspires i solfes
i seguir mantenint amb elegància el pas al ball vital...
Sense entendre gaire la coreografia,
sabent que molts esforços són ja fracàs,
intuint que el castell farà llenya
però que encara és possible dibuixar
nous projectes entre els somnis i un llunyà l'enllà.
Que molts verbs seran vius,
que un raig qualsevol definirà la lluentor,
que al camí bastim el viatge
i que cal avançar amb convicció. (O no)
2 comentaris:
Quines imatges tan belles! com ho has fet això??
Llegint les teves paraules se m'acudeix que es pot viure cada dia com una vida.
Una abraçada,
Mònica,
No recordo exactament, són jocs fets amb el picasa.
Gràcies pel teu comentari!
Publica un comentari a l'entrada