diumenge, 24 d’octubre de 2010

Entre els mots

Les lleis de la combinatòria,
música i llum entre els mots
que saben parlar de la història
d'una fulla que vola,
de l'evolució del seu color,
del vent que a l'albada la bressola
per llocs mentals cau d'enyor
a terres flonges amb catifa
i boscos caducifolis de la tardor.


dijous, 21 d’octubre de 2010

La paraula






Luxe vital
al teu abast.
La paraula.
Mots i versos
que són baula
i el fil més transparent
d'una història imaginada,
d'una idea emergent,
de la veu subtil a uns llavis
que ens omplen el món d'alè.

Porta oberta


L'espai es va fer temps
i al terra entrà el cel;
al bell mig de l'aigua, núvols
i profunda brillantor
per emmarcar amb color
el canyís i tot l'entorn.

Quan el toll serà sec,
el camí esdevindrà so
de plana sense tresor
ni porta oberta a un màgic món...

dimecres, 20 d’octubre de 2010

El color del primer fred

Memòria de sol a migdia,
vells verds- ja caducats-,
bellesa mineral que ens transporta
a albades intemporals...

El color del primer fred

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Nata (poema sense e i sense i)





Nata a cada onada
surant al gran ball.
Marca la lluna
una dansa, un salt.

Núvols cansats,
sol, sal a mar,
capa abrupta,
soroll ancorat
al gran punt astral.

Torna, torna
cada tarda
una llunyana sardana
amarada al cap.

Tub amb soroll
jugant a la nostra tardor.

Massa salada,
muralla al foc,
natura d'alta dolçor.
Dolça banyada...


***

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Som plàncton (sense e)


Participació al 177è joc literari del blog Tens un racó dalt del món


Som amfibis,
som submarins,
som la cadira al batibull
som plomalls sagrats
som l'aigua d'acollida
som trossos amb vida
transformats, som batuts,
som pous foscos i caus d'acull.

Vindrà la pluja,
i l'huracà,
sota un riu així
buscaràs camí.

Complot, voraç batalla,
triomf humit
món amagat,
paradís cap a mar.

Cap sota l'ala,
agafar un tronc surant
i anar-hi anant, anar-hi anant.
Sòbria via, flotació.
Som plàncton, boira o llum,
som natura a prop o lluny.
Lluna al mig de la nit,
foscor a l'onada,
closca a la mort, la fi;
crit mut d'un drac marí.







divendres, 15 d’octubre de 2010

Silenciada la veu


Sovint, els mots suren cansats,
sovint són llençats contra les roques
i perden l'equil·libri en no parar quiets.

S'embrollen, lletra a lletra,
a l'aiguabarreig de les onades boges,
del vent helicoïdal,
de la boirina oscura sense final.

Fugida la transparència del cristall,
la calma harmònica dels dies plans.
Oblidat aquell reguitzell de paraules fines
per descriure mons de llum i escuma
a uns reductes plaents fora del temps.
Anul·lada la remor i perdut el ritme,
silenciada la veu d'argent.

Comminada, barroerament, a ser absent.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Iniciar el dia



Iniciar el dia amb la visita a les golfes
per triar al bagul de sempre guspires i solfes
i seguir mantenint amb elegància el pas al ball vital...

Sense entendre gaire la coreografia,
sabent que molts esforços són ja fracàs,
intuint que el castell farà llenya
però que encara és possible dibuixar
nous projectes entre els somnis i un llunyà l'enllà.

Que molts verbs seran vius,
que un raig qualsevol definirà la lluentor,
que al camí bastim el viatge
i que cal avançar amb convicció. (O no)

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Dies de transició

Dies de transició:
ens fa l'ullet encara l'estiu
carregat de verds i de claror;
vol entrar a la vida la tardor
i foragitar els ambients de llum a dojo
per emboirar un munt d'hores entristides,
mig mortes per la desil·lusió de la foscor.

Com les fulles, que aviat començaran massivament a caure,
com la migració ocellaire que les antologies anuncien,
com el vapor que entelarà la transparència
dels vidres que ens ressistim a percebre,
transmutarà el món immediat al nostre voltant.

Despertarà l'albada amb mandra i retard,
veurem el sol sovint ja esbieixat,
serà el cel patrimoni dels núvols grisos
i seu de vespres prematurs, immadurs i avançats.

Les nits es faran llargues
i refredaran els camps...

***

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Calidesa







Dissipa el vespre cada color
a l'ampit de la calidesa d'entrellums.

Transgredint immensitats,
gestant a la retina el record
dels atrevits núvols-caramel
que pengen la dolçor ara al cel.


***

diumenge, 3 d’octubre de 2010