Si et mulla la pluja,
si t'emblanquina la neu,
si una nit t'il·lumina la lluna,
el sol t'acoloreix els dies,
el mar t'esquitxa
i el vent et pentina amb terra i sal.
Si una sonata atorga so a una llum
i una melodia toca el ritme d'un salt al passat.
Si els colors multipliquen els núvols al vespre
i trobes sentit a seguir caminant...
Si la vida et posa deures
i a la llibreta et queden fulles en blanc.
Si la vida.
3 comentaris:
Malgrat totes les dificultats.
cada dia et lleves
amb ganes de tirar endavant,
dient, si a la vida.
Quina alegria despertar cada dia, donar gràcies a la vida i esperar impacient que et portarà el dia!
Així m'agrada llevar-me, esperant una melodia d'un músic de carrer, un raig de llum que il·lumina Colom de camí al treball, un somriure d'un desconegut que em creuo al metro, oferint una abraçada als meus éssers estimats per celebrar la seva presència, i un milió de coses més!
Gràcies per recordar-me què bonic que és viure així.
Cada dia és un full en blanc, no col·leccionem el futur però anem escrivint en el de cada dia.
Publica un comentari a l'entrada