dissabte, 27 de novembre del 2010

A estones

Sóc habitant del desert,
sóc un raig que es transforma en lluna,
sóc vida regal sota el cel,
sóc el filet daurat a la cresta de la duna.


A estones, l'esfera per fora i un garbuix a dins,
mil moments que dolçament han fluït,
un pes rutinari al sector dels anhels
i, esculpint-se, la glacera tenebrosa del buit.


Sóc habitant del desert,
sóc vida regal sota el cel...

7 comentaris:

montse ha dit...

sóc dona
necessito decidir,
per saber que existeixo.

Montse ha dit...

jo no sé què coi sóc, és greu??????

Isabel Barriel ha dit...

Montse, existeixes!

Arare, és gravíssim!!!!
(Ets la força a cada tecla,
ets joc de mots estructurats,
ets la trena de la lluna
quan ens espia pels terrats.)

Carme Rosanas ha dit...

Una molt bona definició...

Ara mateix m'apunto a l'opció Arare... jo tampoc sé què coi sóc! :) però no m'espantis que ja sé que no és greu... :)

Isabel Barriel ha dit...

Carme, potser no és tan greu, però déu n'hi do...

(Ets crisol de creació,
ets batec que impel poemes,
ets pinzell de vida intensa,
tens els colors d'un món rodó...)

Carme Rosanas ha dit...

Isabel, valia la pena no saber-ho!

:) Gràcies, maca! Bona nit!

Carme Rosanas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.