Quin garbuix el temps!
Els ahirs perduts
i un ara que s'escapa
perseguint futurs.
Enrere, endavant,
espai de la memòria,
espai sense indret,
camins que ja s'han fet,
sediment, història,
projecte dins la ment...
Demà, sempre, mai.
Tal vegada un dia
laberint a la mida
de la nostra vida
enllaçat al traçat
de la trama total.
Quin garbuix el temps!
2 comentaris:
Certament, atrapats entre l'ahir i el demà se'ns fa difícil viure l'avui.
Quina dimensió més estranya el temps, que ens confon, ens fa quedar aturats en coses passades i desitjar allò que ha de venir.... jo lluito cada dia per estar més present!
Publica un comentari a l'entrada