pluja fina del cel gris,
primavera entre els dits.
Les vinyes espavilen,
hi ha flors als cirerers,
trobes un bolet de tinta
per escriure als papers
versos de cantar a la vida,
odes sublims pel pregoner,
mots dolços de mil aromes
i explicar-te els plaers propers.
8 comentaris:
Isabel, gràcies per en recordat-te dels bolets. Fantàstic el poema. Els bolets i els boletaires t'estan agraïts.
Ens han furtat una hora del diumenge i ens has regalat un poema!
Ací, diumenge primaveral.
Aquest matí, en la passejada entre bassals i camins enfangats, una cosa sobresortia damunt de totes les altes: els cireres florits.
Ells sols ja em retornen l'hora furtada, en intensitat de bellesa.
Bon diumenge!
A mi sempre em passa que vaig un parell de dies desorientada, he d'anar mirant el rellotge constantment per saber si és veritat que a les vuit del vespre encara hi ha llum!
Sort que tenim els teus poemes!!
Aquests tres poemes últims són miralls del temps mig primaveral que vivim. Com melangia, que no tristor, i una claror revividora. Et felicito per la delicadesa que escampes.
Ferran, gràcies a tu, que m'has donat peu amb la teva foto del bolet de tinta.
Elfreelang, nosaltres podem estirar el temps amb la poesia...
Novesflors, ja ens ha aclaparat la primavera al nostre hemisferi!
Carme, tot un espectacle que a mi em queda lluny...
Montse, centra't! La sort és meva.
M.Antònia, un plaer el que em dius.
Fantàstica reutilització del bolet de tinta.
Publica un comentari a l'entrada