dijous, 17 de març de 2011

Desperta't, poesia!



Surt del teu somni,
has de viure al carrer.

Pintar amb rima el rètols,
cantar el vol d'un ocell,
bressolar les veus dels vents
i ballar amb els estels
cada nit del gran univers.

Ser teranyina als balcons,
girar rodona a cada revolta,
tenyir de mil colors
el camí gris que sovint ens envolta.


Surt del teu somni.
Desperta't, poesia!

6 comentaris:

noséqui ha dit...

molt bonic!!!!

petonets

Sàlvia ha dit...

M'encanta, m'encanta, em superencanta! Per supost... ho fique al blog!

Eres un solet poètic. Com tu bé dius, les barreges mentals i sentimentals produeixen un resultats sorprenents.

Besadetes
(Ah, per cert, seria tot un luxe estar sempre en aquest blog tan requetexulo, així que... pots ficar-me un enllaç? Si, si, perfa)

La Meva Perdició ha dit...

Un cant d'invocació amb molta força.

Isabel ha dit...

noséqui, gràcies!

Sàlvia, feina feta!

La Meva Perdició, és un mèrit de la pròpia poesia...

Montse ha dit...

si, home! de la pròpia poesia, i què més? eh? eh? eh?

El mèrit és teu, senyora!!!!

Isabel ha dit...

Montse, meu i de la Poesia...