Cada dia que passa,
el somriure del sol,
un camí que s'obre,
les orenetes en vol,
la matinera albada,
tanta i tanta blavor...
La serena cantata
d'abelles entre flors,
el buit que a dins queda
quan ja ets sols record
i la pluja que degota
malgrat res, malgrat tot.
I el mar és onatge
i la platja un forat
que foragita la sorra
amb un vent constant.
Cada dia que passa
és un sord esglai,
la propina en vida
que no tornarà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada