Surt del teu somni,
has de viure al carrer.
Pintar amb rima el rètols,
cantar el vol d'un ocell,
bressolar les veus dels vents
i ballar amb els estels
cada nit del gran univers.
Ser teranyina als balcons,
girar rodona a cada revolta,
tenyir de mil colors
el camí gris que sovint ens envolta.
Surt del teu somni.
Desperta't, poesia!
6 comentaris:
molt bonic!!!!
petonets
M'encanta, m'encanta, em superencanta! Per supost... ho fique al blog!
Eres un solet poètic. Com tu bé dius, les barreges mentals i sentimentals produeixen un resultats sorprenents.
Besadetes
(Ah, per cert, seria tot un luxe estar sempre en aquest blog tan requetexulo, així que... pots ficar-me un enllaç? Si, si, perfa)
Un cant d'invocació amb molta força.
noséqui, gràcies!
Sàlvia, feina feta!
La Meva Perdició, és un mèrit de la pròpia poesia...
si, home! de la pròpia poesia, i què més? eh? eh? eh?
El mèrit és teu, senyora!!!!
Montse, meu i de la Poesia...
Publica un comentari a l'entrada