Si les frontisses grinyolen,
si el temps obtura el pany,
si l'oblid s'empassa el color
del llençol perdut a cada bugada
i sentim encara com ens batega amb ritme el cor.
Si la mirada una tarda s'entela
i les passes se'ns desacompassen al ball
omplim de versos el que ens queda de vida,
pintem a recer de les brises i els vents poesies,
i llegim, llegim rimes que els altres han escrit.
Seran les paraules bàlsam fluït,
seran portes de llum a la nit,
seran esferes compactes, volàtils,
generadores al cervell de nous ginys...
2 comentaris:
Em fa l'efecte que tu no fas un "dia de la poesia" sinó una setmana!!! :)
novesflors, ahahah, jo faig "tots els dies són el dia de la poesia"...
Publica un comentari a l'entrada