El camí més curt,
l'onada més fosca,
el crit, el núvol, l'obaga.
La llum que es filtra per la persiana,
cada porta que s'obre,
la finestra que es tanca,
la dansa del vent quan s'atansa,
tres mots que musiquen un vol,
la lluna que dilueix l'esperança,
la vida,
la corda,
el gual,
l'esguard,
la força,
la vida,
l'amor,
la frisança,
l'altre.
Paraules.
L'espai,
un so.
La poesia,
el goig.
Freqüència,
silencis,
solemnes indemnes versos densos sedosos selvàtics emfàtics. Lleus o sublims.
El camí,
l'onada,
el crit,
el núvol,
l'obaga.
La llum,
la dansa,
tres mots,
la lluna,
la vida,
un goig.
5 comentaris:
nena, et superes de dia en dia... és la primavera o és que vas néixer així? ÔÔ
és que tinc el cap ple de mots, aromes, ocells i records...
M'agrada!! Bona Diada.
Tot un goig veure tot aquest esclat de vida.
Cafè amb lletres, que la poesia ens acompanyi!
Montse, cal mirar el món amb ulls de poeta. O no?
Publica un comentari a l'entrada