Quants plenilunis t'han observat?
Quantes ventades han empelt el teus vaixells?
A la riba escarpada de la Costa Amalfitana,
vora els palaus majestuosos de Capri,
entre les fredes correnties de les Balears,
retallant penya-segats a la Costa Brava,
a les àmfores enfonsades segles enrere
o als papirs que expandiren des de Byblos els fenicis.
Veient la nòria imparable de Beirut,
les pedres mil·lenàries de la Costa Cirenaica.
Veient com tremolen a les seves ruïnes ara...
Permanent Mediterrània,
embolcall de vinyes verdes vora el mar
i de tants i tants poetes i cantants,
embolcall d'oliveres mil·lenàries,
de platges vives amb barques i gavines,
de ports amb verdum i gin-tònics als iots.
Mar de rics mafiosos i guerrers,
mar de gent normal i del carrer,
mar d'algues i estrelles i llobarros
pescats o no amb esquer.
Mar que banya Sicília
i les costes retallades del món grec,
mar d'onatges i idiomes eterns.
Mar de sabors de tots colors,
mar d'estels i sol rogent i plenilunis...
Publicat a Itineràncies poètiques.
2 comentaris:
Ara estic per la Costa Daurada, m'agrada el mar Mediterràni i el teu escrit també.
M'has fet pensar en Llach, Un pont de mar blava.
Publica un comentari a l'entrada