pels vessants de la veu,
lliscant al vidre glaçat
quan la vida és suau via lleu
i per les pedreres més abruptes.
Enmig de l'abandó,
essent orfes,
fantasmes, esperits o morts
farem rodolar els mots.
I si bufen vents de tempesta
o la mar ens escup contra els penya-segats,
inflarem els air-bags
amb estrofes i poemes;
serem boies llampants,
serem serenor que sura,
serem àgils i dúctils,
serem navegants a cavall dels mots.
Publicat a Itineràncies poètiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada