Teranyina de punta fina,
excelsa funda pel coixí
que farcim de vells somnis,
sabors antics i algun desig.
I el duem sempre de viatge,
l'emboliquem amb seda i lli;
no volem que se'ns perdi
a qualsevol duana el coixí.
Vigilem cada punt del fil,
el rentem amb la primera
llum de l'alba.
I si s'esquinça, el sargim.
Passats els anys se'ns farà vell
i si no el reconeixem, ai!,
és què tenim ja buit el cervell.
(Andròmines de brocanter:
coixins, vanos, canelobres
i baguls solemnes d'altres temps)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada