dijous, 28 de juliol de 2011

Naufraga


Silenci!
S'atura el vent
i el mar està en calma,
hi solca un vaixell
que sense timó naufraga.

No és per la tempesta
ni per l'embat de l'aigua,
no és per un motí
ni per lluita armada.

És que no té rumb,
i el vaixell naufraga.

2 comentaris:

Tona ha dit...

Per casualitat he trobat les teves poesies al teu blog. Què boniques són. Totes tenen que veure amb sensacions, amb la naturalesa.
A mim'agrada fer fotos però encara no en sé gaire. Si algun dia faig Alguna foto que m'inspirin els teus poemes ja t'ho faré saber.
Vaig trobar el teu nom als seuidors del meu blog. Gràcies pel teu interès. I continua escrivint poesies que me les aniré llegint.

Isabel ha dit...

Gràcies Tona!
Seguim en contacte.
I seguim amb l'artesania dels nostres blogs...