dimarts, 20 de setembre del 2022

Islàndia

 1.


Inici de viatge a Islàndia


No és temps de balenes

ni de veure frarets,

no hi ha ocells -han marxat-,

no hi ha flors ni abelles,

és temps de ventades

i de recollir el ramat.


De gaudir de les pluges,

nevades i platges,

contemplar els paisatges,

pujar als volcans

o passejar per les valls…




2.


Vent en calma,

cel canviant,

núvols que passen,

matí elegant

amb vistes al mar

i volcans endormiscats…



3.


Material piroclástico

por doquier

para formar un suelo de anteayer.


Museo al aire libre

bajo un cielo de exposición

que acaricia suavemente

cada roca y la ceniza

procedentes de alguna explosión…



Viejas coladas de lava,

mucha escoria del magma,

tantas piedras colocadas como por azar

configuran un paisaje singular.





4.


Las colinas, los volcanes, los glaciares

bajo un cielo todo nubes.

Inmenso espacio 

para contemplar despacio

las corrientes de los ríos,

las granjas esparcidas por el campo,

los caballos y el asfalto

que nos conduce a las tierras cálidas del interior.



5.

Pluja a dojo,

cel espés,

fred a estones

i el camp verd.


Relleu constant 

de cims i valls,

mar en calma,

rierols a cada pendent,

aigues braves

van caient…


Matí fosc,

anem circulant

pel tractat de geologia,

capitol primer de valls glaciars.




6.


El tiempo,

el fuego,

el viento.

Artistas del paisaje

de sabio quehacer

que con agua y hielo

esculpen los relieves

a diario bajo el cielo.




7.


Musgos, líquenes,

plantas diminutas

sobre las rocas.

Cascadas y fisuras,

volcanes, agujeros,

paseos de corderos

que de tres en tres

caminan sin estrés.





 8.

Paseando por las coladas de lava

viendo colores de un suelo 

modelado por el fuego

contemplo la arquitectura del tiempo…

Fisuras, vapor, 

tubos y derrumbes,

cenizas, escoria,

rocas y cuevas,

elevaciones grises,

paredes negras…


Musgos, líquenes,

hierbas rastreras

y el otoño pintando 

las hojas de los abedules 

entre las piedras…


9.


El silencio


Ni una brizna de viento,

ni un canto de pájaro

ni el rumor del campo,

sólo el silencio.


Veo el Katla, 

glaciar esclavo del tiempo, 

siempre a punto de estallar.



10.

Immensitat feta glacera

i un llac on deixar caure icebergs

entre volcans, cascades i aiguamolls de sediments.

És viva la Terra, sovint provoca moviments.

Explota i treu magma incandescent,

mou les plaques i modifica el relleu

en tanta activitat efervescent…



11.

Depositan los ríos 

sedimentos glaciares,

forman marismas

junto a volcanes piramidales

cuando vuelcan sus aguas al mar.

Llegamos muy pronto

a ver la lengua del glaciar.




12.

Laberint d’aigües

d’orígen glacial

que van cap a mar.

Rius, rierols, llacs,

cataractes i basalts

són miralls

per reflexar tanta llum natural.

Cel immens, poderós,

transparent, fred, blau i àgil,

promesa d’aurores boreals.

Costa retallada,

artesania singular

d’una geologia en activitat.

S’acaba l’estiu

i els grangers recullen els bens.

Pobles petits,

carreteres desertes,

ports de pesca

i cementiri cara al mar…



13.

De soslayo


Veo las piedras por las laderas,

el mar rizado y, a merced del viento,

las hierbas.

De soslayo veo las cumbres cercanas,

las abruptas cascadas,

la lluvia insistente 

y alguna casa sin gente.


Un viejo casco naval,

la playa con brazos de agua,

ostreros de litoral

y alguna capilla cerrada.


Una piscina termal,

de soslayo la luz natural

tras la niebla otoñal,

barro y arena por el cristal

y esta lluvia insistente 

cálida, constante y envolvente.


Dejar la pista

y desde la carretera observar

como la neblina, de golpe, te absorbe…




14.

Per la vall glacial

serpenteja la carretera.

Tots els verds pinten

ambdues voreres

i les volcàniques carenes.


Cases colorides aïllades

-model dibuix infantil-

de cavalls i ovelles envoltades.


Llacs i rius com miralls

reflexen els núvols blanca en ball

des de la pista gris assolellada.



15.

Los abedules, casi dorados, 

el serbal de los cazadores derivando hacia todos los rosados,

y el otoño pintando el bosque de color caramelo y fuego.

El día es gris y el basalto negro,

el lago tiende al verde,

el agua es un espejo.

Musgos sobre las rocas;

hay ceniza en el suelo del sendero.



16.

Reunen los granjeros sus ovejas,

a caballo las concentran 

y consiguen que un gran rebaño

interrumpa la circulación.

Se acaba ya el verano

y las llevan al establo.

En la carretera, caravana,

y algunos viajeros caminan por el arcén.

La tarde difumina el paisaje

mientras los corderos avanzan con lentitud.

Ceremonia islandesa de Septiembre,

la epopeya más campestre 

fiesta popular de reigambre ancestral…


Música y baile,

celebración que nos vamos a perder 

por esta manía que tenemos 

de ir al anochecer al hotel…