Quan el sol envernissa la tarda
i el mar gronxa la llum entre la sorra i l'aigua.
Quan mires el paisatge
que té sols bellesa natural,
soroll del motor de la barca
i espai de vida infinita ancestral.
Quan t'aclapara el gris brillant de plata,
la brisa t'acarona la pell de la cara
i camines amb els peus i turmells dins de l'aigua,
quan això passa,
vols fer d'aquell temps una eterna franja
i aturar el moment al reservori de la mirada.
***
3 comentaris:
Conec la sensació aquesta de voler aturar el moment.
Molt ben aturat el moment.
Publica un comentari a l'entrada