diumenge, 4 de setembre de 2011

Retornar

Baixar dels núvols, caminar.
Reconèixer els meus espais
i que ells m'acullin sense recança,
posar en marxa el motor de l'esperança
desitjant matèria nova
al fons dels vells neguits.

Tornar a les llargues nits,
tornar a ser carn d'horaris
esperant amb delí
trobar al bosc bolets
i a la botiga magranes,
a la vida les albades de setí
i a l'e-book bons llibres per llegir.

Retornar.

8 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Bé, no sé si el comentari és aquí o a sobre.
Feliç retorn, aquest poema és modern, i a la vegadadóna la sensació de presa i moviment.

Isabel ha dit...

Gràcies, M.Antònia; és una declaració de pacífica convivència amb les coses quotidianes...

Rafel ha dit...

Bona tornada i ànim amb els bolets!!!

Isabel ha dit...

Gràcies Rafel! Feliç curs.
Bolets? quan? on? em sembla que amb aquesta calor...

zel ha dit...

Bentornada, anem de bòlid, oi?

Isabel ha dit...

gràcies zel! de bòlid, sí... passen els dies pzmmmmmmmm pzmmmmmmmm...

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

No havia vist ni sentit mai aquesta onomatopeia (pzmmmmmmmmm!) i m'ha agradat.

Isabel ha dit...

Jo tampoc, Ferran. És una invenció del moment...