poemesalblog

Haiku de l'albada

2011-12-01T14:22:00.000+01:00

Pluja del fred,

àvida albada blanca

de llum i sol.

Poemes per a la Marató III

2011-11-07T08:55:00.003+01:00

Poemes per a la Marató II

2011-10-23T08:01:00.000+02:00

Tranströmer

2011-10-07T15:42:00.003+02:00

Trasplanteu-me

el cervell de Tranströmer,

la veu de la Terra,

el silenci del cel,

la foscor dels hiverns,

la llum de la lluna

i l'essència del verb.

Lluites?

2011-10-03T09:35:00.002+02:00

Poemes per a la Marató I

2011-09-23T08:58:00.000+02:00

Poema il·lustrat pel Toni Arencón

Col·laboració amb la Marató de TV3 del present any 2011, dedicat a la

regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.

http://poemesperalamarato.blogspot.com/

Canvi de joc

Sense ombres ni núvols,
sota el cel ben blanc
t'abandona el ritme
i et cobreix la sang.

Sense ombres ni núvols
canviaràs de joc,
seràs bocins que estrenen
anatomies d’altres noms.

***

Poema: "Canvi de joc" - Isabel Barriel
Il.lustració: Toni Arencón i Arias
Mida: 48 x 38 (8F)
Tècnica: Oli i acrílic sobre tela bastida

***

Retornar

2011-09-04T12:33:00.001+02:00

Baixar dels núvols, caminar.

Reconèixer els meus espais
i que ells m'acullin sense recança,
posar en marxa el motor de l'esperança
desitjant matèria nova
al fons dels vells neguits.

Tornar a les llargues nits,
tornar a ser carn d'horaris
esperant amb delí
trobar al bosc bolets
i a la botiga magranes,
a la vida les albades de setí
i a l'e-book bons llibres per llegir.

Retornar.

2011-08-01T16:08:00.000+02:00

So

2011-08-01T08:38:00.002+02:00

Tinc un so ben endins,

tinc la lluna als llavis,

a la mirada els teus ulls

i les paraules dels savis.

I un aroma de sal

i un perfum fi de bosc

i un desig de volar

amb les ales del somni.

Si vols venir amb mi,

cantaràs a ritme de la nit

pel jardí dels baladres.

Tinc un so ben endins.

Em bressa la mar

2011-07-29T08:29:00.001+02:00

Em bressa la mar

i derivo a ser flor de sal,

corall tallant

o peix de la fondària.

Em gronxa l'aigua,

nedo, suro, m'enfonso

i una flaire lliure impregnada d'Alfonsina

m'atreu en ferotge captivadora embranzida.

Naufraga

2011-07-28T17:21:00.002+02:00

Silenci!

S'atura el vent

i el mar està en calma,

hi solca un vaixell

que sense timó naufraga.

No és per la tempesta

ni per l'embat de l'aigua,

no és per un motí

ni per lluita armada.

És que no té rumb,

i el vaixell naufraga.

Illes de bellesa

2011-07-28T16:33:00.000+02:00

Trobar illes de bellesa

al mig del mar enfurismat,

descobrir tresors de primavera,

cercar als núvols siluetes familiars.

Ensumar aromes d'alegria quan tot fa mal,

copsar una llum des del fons del forat,

escriure al tel dels vidres la paraula llibertat

o sentir el ritme d'un poema dins del cap.

Cantar himnes a les collites,

cremar feixos de llenya amb romaní a la llar,

respirar la calma més serena a l'alba,

somniar que l'univers se'ns fa més gran.

Coixí dels núvols

2011-07-27T22:07:00.004+02:00

Coixí dels núvols,

dunes monjoies

de fines sorres,

llums de colors.

El sol juga amb les ombres

a tot l'entorn

i tu t'hi trobes amo del món.

Teranyina

2011-07-26T19:16:00.003+02:00

Teranyina de punta fina,

excelsa funda pel coixí

que farcim de vells somnis,

sabors antics i algun desig.

I el duem sempre de viatge,

l'emboliquem amb seda i lli;

no volem que se'ns perdi

a qualsevol duana el coixí.

Vigilem cada punt del fil,

el rentem amb la primera

llum de l'alba.

I si s'esquinça, el sargim.

Passats els anys se'ns farà vell

i si no el reconeixem, ai!,

és què tenim ja buit el cervell.

(Andròmines de brocanter:

coixins, vanos, canelobres

i baguls solemnes d'altres temps)

Publicat a itineràncies poètiques

Els pètals del silenci

2011-07-26T09:34:00.002+02:00

Quatre passes, un forat,

cauen gotes des de dalt.

Entre els pètals del silenci

pots trobar un tros d'asfalt.

I camions de terra erma

o tràilers sorollosos circulant,

plagues d'insectes al voral

i llums que, oh! t'estan il·luminant.

I s'apleguen dins teu els mots,

t'embolcallen rítmics versos,

s'atansa a poc a poc

la rima ballaruga del poema

per ser d'immediat veu articulada

i pintar amb colors suaus

els pètals del silenci. Quin món!

Publicat a itineràncies poètiques

Art

2011-07-25T20:48:00.003+02:00

Has cridat la mar i el foc i el vent

i subtilment s'han dedicat a contestar-te

amb la sal i el fum i el moviment dels núvols

fent del cel un bellíssim sostre infinit.

Agafa la paleta, agafa el cavallet,

arma't bé amb els pinzells

i busca, busca entre les flors i els arbres

aquell bocí de planeta que et duu missatges.

Així, quan ja la negra nit sigui cau d'estels

i el mapa del teu dia se't plegui a les mans

cauràs entre els somnis a l'univers dels colors

per ser protagonista d'un ball que només a l'alba té final.

T'estamparà el teu temps al quadre,

hauràs entrat al món de l'art. Seràs

serena pinzellada, escena a la paret.

I la sal, i el fum i els núvols

hi seran ja per sempre al teu voltant,

que el mar i el foc i el vent, també ho voldran.

Publicat a itineràncies poètiques

Pels laberints

2011-07-23T03:39:00.002+02:00

L'estrofa, el ritme, la rima,

diàleg entre els verbs i la vida.

Reguitzell de lletres, de mots

que juguen a l'arronsa i estira

pels laberints dels sons

que cerquen sortida de tinta.

Flueixen els versos,

solquen lliures, fan poesia.

Turner

2011-07-20T18:22:00.003+02:00

The Fighting Temeraire

Turner

Litoral ansiós

lladre de mirades;

engoleixes llum
daurant vespres i albades.

Publicat a Itineràncies poètiques

Paraula blava

2011-07-20T13:23:00.004+02:00

Paraula blava de la mar,

pont celeste sobre l'onatge,

del color d'escuma

a la llum freda de la lluna.

Paraula blava,

esquitx de sal,

floreta clara,

vela de l'alba

aigua del mar.

Publicat a Itineràncies poètiques

Poesia

2011-07-18T19:36:00.004+02:00

Si la vida no s'atura

i el sol té encara foc,

si el fil fa costura,

i el poema vol mots.

Salvarem l'escriptura,

cada signe amb un so

i cantarem una sura

generant la cançó.

Somniarem veus llunyanes

i silencis rimats

per musicar les paraules

que ens perfumen el món.

Cada estrofa, un ritme.

Cada vers, tros d'un tot.

Cada punt, canvi de torn.

Poesia que explica

ginys del cap i del cor.

Poesia per viure una mica millor.

Publicat a Itineràncies poètiques

Escriba

2011-07-18T08:19:00.004+02:00

Tel·lúrica mà,intensa pluja.
Cal·ligrafia naturalaire, tinta i plomad'un escriba tribalque sempre hi és.

Passa el temps,

corre,es deté.
S'atura?Ho simula.Continua,ha d'escriure.
Descriureel pas del temps.

Publicat a Itineràncies poètiques

Més enllà

2011-07-17T19:01:00.005+02:00

M'emmirallo als teus ulls

com el sol a la duna,

com fa al mar la lluna,

com els espectres al fum.

I si tu un dia vols,

seràs de nou el vent

per dur la meva existència

més enllà del temps.

A cavall del mots

o sent imatge al teu paisatge

aniré endavant,

al teu costat, mai i sempre.

Publicat a Itineràncies poètiques

Mots que van de pas

2011-07-15T09:11:00.007+02:00

Gaudeix del bosc i de la mar,

dansa i avança

a bord de les paraules itinerants.

Amb veu i lletres,

articulant poemes,

formulant els sons

-aquests ginys en vol-

al ball del teclat.

Mots que van de pas.

Extasiats,

forçant atzars,

mobilitzant futurs,

regenerant calçats,

derrocant vells murs...

Publicat a Itineràncies poètiques

Parles d'infantesa

2011-07-13T15:59:00.006+02:00

Parles d'infantesa,

d'estiu a ran de terra,

de la vida intensa

entre flaires, flors i fang.

Parles de fruita

de casolana collita,

de verds, de sol i d'esclat.

D'un perfum de nit i tarongina,

dels ametllers vora el barranc.

De salts, de berenars a l'ombra,

de taronges madures,

de mandarines sucoses

i dolces com el sucre fosc del flam.

Sonen les paraules

a eines per llaurar el camp.

Publicat a Itineràncies poètiques

Amb l'atzar de la màgia

2011-07-11T12:59:00.003+02:00

Que jugui amb l'atzar de la màgia,

que viatgi pels mons dels vells mots,

que germini paraules a la gran bastida,

que capgiri sublim el mitjó de la vida

i parli de les arrels que xuclen el fons.

Que ens embolcalli la llum dels moments,

que sempre flueixi, sol·lícita poesia,

i ens gestioni l'oratge pels núvols del cor

quan naveguin als cels de les il·lusions...

Publicat a Itineràncies poètiques

De l'esbarzer

2011-07-10T21:42:00.004+02:00

(foto de google)

De l'esbarzer?

De l'esbarzer

hi ha qui tria les punxes,

hi ha qui s'estima les flors,

alguns, els fruits -móres del bosc-,

i uns quants, senzillament, les fulles.

A mi m'agrada aquella flaire

i, com als insectes, fer-hi un volt,

per veure harmonia i molt color

dansant alegrement per l'aire...

Publicat a Itineràncies poètiques.

Mirallets

2011-07-09T16:39:00.001+02:00

Mirallets del anar,

mirallets del tornar

i la llum que rebota

entre l'intens trafegar.

És un raig reflectat

el que t'il·lumina el pas?

És un feix natural,

és una subtil empenta solar,

és el foc, és la flama estel·lar.

Mirallets del anar,

mirallets del tornar

i la vida sempre actuant...

Aquesta nit

2011-07-07T10:21:00.000+02:00

Aquesta nit el món i tu,

aquesta nit sota els estels,

aquesta nit de fosc perlat i perfil savi,

aquesta nit d'alè floral,

aquesta nit d'estiu cansat,

aquesta nit d'univers ampli,

aquesta nit el món i tu

sereu cabdills d'un regne màgic...

Petita i rodona (la lluna de Barcelona)

2011-07-06T22:09:00.000+02:00

Petita i rodona

que al bell mig de la nit

eclipsa els estels

i mil secrets ancora.

Tenyeix d'or el llit

i amara amb llum el vidre,

s'alia amb el vent

per musicar-te el somni.

Petita i rodona

que al bell mig de la nit

rep gemecs esbiaixats

o aquell somriure tàctic...

Sentir el batec

2011-07-05T09:29:00.005+02:00

Sentir el batec de la terra a les plantes,

pintar un somni a cada fulla,

ser al cel ocell i al mar onada

mentre el vespre esclata amb pluja.

Deixar que el vent signi paisatges,

que totes les estrelles ocupin el seu lloc,

que esdevingui èpic caçar un color...

Sentir el batec de les plantes a la terra.

Publicat a Itineràncies poètiques. Roda de juliol

Sense dir-te res

2011-07-04T09:43:00.004+02:00

Capsa lacada per "Kokin Wakashu", antologia poètica
Disseny vegetal de tardor
Escola Igarashi

S. XVIII
Museu nacional d'art
Tokyo

Sense dir-te res

el temps avança

i t'expel·lirà fet un batibull al pes

per esmicolar recances...

Sense dir-te res.

Sense dir-me res.

Publicat a Itineràncies poètiques, roda de juliol.

L'estrena del dia

2011-07-01T10:49:00.003+02:00

L'estrena del dia
quan el vent pica el vidre
i la llum omple el món
t'aixeca i et llença
com un llamp a la vida.

I el somni és record.
El passat, un llast
i l'esdevenir no arriba...

Publicat a Itineràncies poètiques.

Joguina

2011-05-25T07:49:00.001+02:00

Mireu quina joguina!,

Cotxes tramvies i gent

semblen tenir vida

entre les mans d'un nen.

Un fanal de Sorolla

2011-05-09T12:13:00.002+02:00

Foto: Detall del quadre "El monaguillo", pintat per Joaquin Sorolla.
(Museu Sorolla. Madrid)

Misteris...

2011-05-06T10:48:00.001+02:00

Foto: Aparcant la catifa voladora a la gran plaça del mercat de Crackòvia (Polònia)

Passeig amb Chopin

2011-05-04T13:10:00.001+02:00

Fanals, fanals...

2011-05-03T21:53:00.000+02:00

Tots som fans dels fanals

2011-05-03T10:42:00.001+02:00

Fanals de Venècia,
Lisboa, Marbella, Miravet o Grècia,
fanals de Varsòvia, Palerm o València,
fanals que il·luminen
qualsevol mot al vespre.

Llums de colors,
tebiesa càlida a l'aire
que ens duu flama a les nits
fetes de negre, de res i de gris.

Antesala de l'alba,
moments infinits.
Bombetes amb halo,
fars serens dels somnis,
reflexes intemporals
ancorats als mons tènues
fronterers cap a dins.

Encara més fanals pels fans dels fanals

2011-05-02T23:29:00.002+02:00

A Polònia hi ha molts fanals

Més fanals pels fans dels fanals

2011-05-02T16:54:00.001+02:00

Fanals de Polònia

Sóc fan del fanals

2011-05-01T23:45:00.002+02:00

Fanals diversos

Polònia

De vegades

2011-05-01T11:12:00.000+02:00

De vegades, el temps és presó humida i negra,

de vegades és un camp lluminós de jocs i colors.

Segons com, t'atrapa amb tentacles metàl·lics

i t'empeny a un món de foscor

i quan menys t'ho esperes esdevé mar calmat

de vespre amb lluna i vents fluïts carregats

de promeses factibles als mots...

Szymborska

2011-04-27T10:40:00.008+02:00

Foto: Wislawa Szymborska (Poznan, 1923)

Nada sucede dos veces...

Nada sucede dos veces

ni va a suceder, por eso

sin experiencia nacemos,

sin rutina moriremos.

Versión de Gerardo Beltrán

Text de la poeta polaca Wislawa Szymborska,

(Premi Nobel de Literatura 1996)

Cada dia,

promesa d'hores,

cada nit ,

somni i instint.

És reguitzell la vida

de moltes sàvies estones;

és lent sempre nou fluït

cap al davant...

Varsovia

2011-04-25T11:15:00.000+02:00

Gdansz

2011-04-20T16:54:00.000+02:00

Haikú

2011-04-03T09:47:00.002+02:00

Osaka (Japó)

Primavera.

Flors, flors als cirerers

fan silenci.

El més trist poema

2011-04-01T12:42:00.001+02:00

Al bell mig del cau fosc

nia el més trist poema

bastit amb brisa de seda,

escrit amb tinta freda de dol.

És el cant exquisit a un record,

és un temps repetit a l'oïda,

és l'absència d'un alè, d'una veu, d'una vida,

és l'eco sord d'una mort.

A la flama encesa de l'espelma,

als pètals tristos de les flors,

al bell mig del cau fosc

nia el més trist poema

bastit amb brisa de seda,

escrit amb tinta freda de dol.

Un diumenge amb poques hores

2011-03-27T09:50:00.004+02:00

Un diumenge amb poques hores,

pluja fina del cel gris,

primavera entre els dits.

Les vinyes espavilen,

hi ha flors als cirerers,

trobes un bolet de tinta

per escriure als papers

versos de cantar a la vida,

odes sublims pel pregoner,

mots dolços de mil aromes

i explicar-te els plaers propers.

Declaració

2011-03-26T11:25:00.010+01:00

Sóc cercadora de llums especials,

de bolets als boscos i prats,

d'espàrrecs als camps,

de pluges amb ritme,

de mots al cau dels significants.

De pobles, paisatges,

d'avistaments i postals genials.

Busco rareses i coses normals,

busco sorpreses

i rimes a la vida canviants.

Cerco incerteses i alguna certesa

a la més quotidiana conversa,

certa alegria,

caliu, humor i saviesa

a la monotonia del dia a dia,

als banquets, als teatres i als concerts,

a algunes tertúlies, als blogs i als llibres,

a les biblioteques, als cinemes i entre les escletxes

de sòlids projectes, d'alguns records,

de vívids conceptes i de subtils jocs.

Busco les brises,

els vents i el brogit a les tempestes,

busco preguntes i dubtes,

trobo traves, bajanades,

llaunes de cucs, horterades,

trobo idiotes respostes

trobo un món amb nefastes gestions

subtancia insubstancial a les declaracions,

sistemes bèlics, capricis mortals,

trobo núvols grisos carregats de pors

i accions properes pròpies d'antics dictadors.

Cada dia que passa

2011-03-24T23:48:00.008+01:00

Cada dia que passa,

el somriure del sol,

un camí que s'obre,

les orenetes en vol,

la matinera albada,

tanta i tanta blavor...

La serena cantata

d'abelles entre flors,

el buit que a dins queda

quan ja ets sols record

i la pluja que degota

malgrat res, malgrat tot.

I el mar és onatge

i la platja un forat

que foragita la sorra

amb un vent constant.

Cada dia que passa

és un sord esglai,

la propina en vida

que no tornarà mai.

Regal de poeta

2011-03-21T04:07:00.001+01:00

El camí més curt,

l'onada més fosca,

el crit, el núvol, l'obaga.

La llum que es filtra per la persiana,

cada porta que s'obre,

la finestra que es tanca,

la dansa del vent quan s'atansa,

tres mots que musiquen un vol,

la lluna que dilueix l'esperança,

la vida,

la corda,

el gual,

l'esguard,

la força,

la vida,

l'amor,

la frisança,

l'altre.

Paraules.

L'espai,

un so.

La poesia,

el goig.

Freqüència,

silencis,

solemnes indemnes versos densos sedosos selvàtics emfàtics. Lleus o sublims.

El camí,

l'onada,

el crit,

el núvol,

l'obaga.

La llum,

la dansa,

tres mots,

la lluna,

la vida,

un goig.

Seran les paraules

2011-03-18T10:32:00.001+01:00

Si les frontisses grinyolen,

si el temps obtura el pany,

si l'oblid s'empassa el color

del llençol perdut a cada bugada

i sentim encara com ens batega amb ritme el cor.

Si la mirada una tarda s'entela

i les passes se'ns desacompassen al ball

omplim de versos el que ens queda de vida,

pintem a recer de les brises i els vents poesies,

i llegim, llegim rimes que els altres han escrit.

Seran les paraules bàlsam fluït,

seran portes de llum a la nit,

seran esferes compactes, volàtils,

generadores al cervell de nous ginys...

Desperta't, poesia!

2011-03-17T12:45:00.001+01:00

Surt del teu somni,

has de viure al carrer.

Pintar amb rima el rètols,

cantar el vol d'un ocell,

bressolar les veus dels vents

i ballar amb els estels

cada nit del gran univers.

Ser teranyina als balcons,

girar rodona a cada revolta,

tenyir de mil colors

el camí gris que sovint ens envolta.

Surt del teu somni.

Desperta't, poesia!

Placidesa

2011-03-03T07:55:00.002+01:00

Placidesa amb ulls de pluja,

ritme humit al meu carrer.

Moltes passes d'incertesa,

cada gota troba el camí

quan arriba sola al terra

i deriva a la seva claveguera.

Permanent Mediterrània

2011-02-27T22:52:00.002+01:00

Quants plenilunis t'han observat?

Quantes ventades han empelt el teus vaixells?

A la riba escarpada de la Costa Amalfitana,

vora els palaus majestuosos de Capri,

entre les fredes correnties de les Balears,

retallant penya-segats a la Costa Brava,

a les àmfores enfonsades segles enrere

o als papirs que expandiren des de Byblos els fenicis.

Veient la nòria imparable de Beirut,

les pedres mil·lenàries de la Costa Cirenaica.

Veient com tremolen a les seves ruïnes ara...

Permanent Mediterrània,

embolcall de vinyes verdes vora el mar

i de tants i tants poetes i cantants,

embolcall d'oliveres mil·lenàries,

de platges vives amb barques i gavines,

de ports amb verdum i gin-tònics als iots.

Mar de rics mafiosos i guerrers,

mar de gent normal i del carrer,

mar d'algues i estrelles i llobarros

pescats o no amb esquer.

Mar que banya Sicília

i les costes retallades del món grec,

mar d'onatges i idiomes eterns.

Mar de sabors de tots colors,

mar d'estels i sol rogent i plenilunis...

Publicat a Itineràncies poètiques.

Vents de por

2011-02-26T19:23:00.003+01:00

Leptis Magna. Líbia

Llum intacta,

mar de blavor,

salada brisa

i vents de por.

Remor de bales,

olor de mort.

Qui ha d'aturar

aquest malson?

Llum intacta,

mar de blavor,

Leptis Magna

dringant de nou...

Publicat a Itineràncies poètiques.

Surto

2011-02-26T08:30:00.002+01:00

Surto de casa,

salpo a la mar,

m'aixopluguen tempestes,

matinades calmes

i nits de cel estelat.

És la teva veu

2011-02-25T07:26:00.004+01:00

Silenci a una duna del desert de Líbia.

És la teva veu crit i fluïdesa extrema i queixa ferotge,

és un toc serè, és pèndol al ritme constant del meu rellotge,

és l'udol del llop ferit al mig de l'espès i fosc boscatge.

És un cant somort, és remor i clam i rebuig de tants malsons...

És la teva veu flassada blanca que no espanta els aligots,

és bandera al vent, és papir del temps, és l'esperit de desert,

és la tradició tribal d'un poble antic amb la pau amenaçada.

Publicat a Itineràncies poètiques.

S'obren escletxes

2011-02-23T21:56:00.005+01:00

S'obren escletxes,

i els nostres mots

esborraran fronteres,

revifaran als cims

repetidors i antenes.

S'obren escletxes,

i els nostres mots

seran gresols

o lava incandescent,

seran somnis al vol.

Seran conreu de blat,

seran l'aigua clara

dels pobles castigats

pel poder brutal

que arna llibertats.

S'obren escletxes,

i els nostres mots,

seran conreu de blat,

seran l'aigua clara.

Publicat a Itineràncies poètiques.

Farem rodolar els mots

2011-02-23T08:54:00.003+01:00

Farem rodolar els mots

pels vessants de la veu,

lliscant al vidre glaçat

quan la vida és suau via lleu

i per les pedreres més abruptes.

Enmig de l'abandó,

essent orfes,

fantasmes, esperits o morts

farem rodolar els mots.

I si bufen vents de tempesta

o la mar ens escup contra els penya-segats,

inflarem els air-bags

amb estrofes i poemes;

serem boies llampants,

serem serenor que sura,

serem àgils i dúctils,

serem navegants a cavall dels mots.

Publicat a Itineràncies poètiques.

194è Joc Literari

2011-02-22T10:46:00.002+01:00

La meva participació al 194è Joc literari de "Tens un racó dalt del món"

Floriran camins

2011-02-22T09:54:00.003+01:00

Floriran camins

a la llum d'albada,

flaire amb desigs

i esbarzers al marge.

Floriran camins

per transitar

i encarar els embats

amb mirada clara.

Publicat a Itineràncies poètiques.

Un vers

2011-02-20T15:55:00.012+01:00

Agafarem un camí d'estels,

hi caminarem amb ganes

contemplant els marges,

admirant el cel,

buscant a l'horitzó indicis

de boscúries, camps i pobles,

de llocs seu d'històries, llums

i moviment de gent.

Transitarem entre pedres

mirarem tants paisatges,

volarem a contravent.

I en tornar a casa,

espolsarem les botes

i escriurem un vers.

Amb les lletres

els dits i un gest,

escriurem un vers.

Sense senyal al blog. Sense senyal al PV

2011-02-19T09:16:00.003+01:00

ACPV demana a tothom que pose la seva web o bloc en negre i que ho avise al correu sensesenyal@acpv.cat

Sense senyal

2011-02-18T08:13:00.000+01:00

Sendes del silenci

2011-02-17T09:26:00.003+01:00

Foto: port de Byblos (Líban)

Sendes del silenci

entre les veus per callar,

passeigs de llibertat. Pensar.

Aclucar-nos allà.

I segons o segles més tard, volar.

Publicat a Itineràncies poètiques.

Tot el vent

2011-02-15T23:15:00.004+01:00

La llibertat per bandera,

tot el vent entre l'herba

el futur a cada camí

i la justícia fent drecera...

Publicat a Itineràncies poètiques

Inversions

2011-02-10T20:15:00.003+01:00

Obrir un compte corrent

al banc de les paraules.

Negociar un alt interès

a molt llarg, llarguíssim termini.

Invertir tots els beneficis

a uns quants fons garantits

i obtenir-hi els més originals textos,

novel·les d'històries i aventures,

tractats de filologia afgana,

poemaris medievals,

brodar sintagmes de variades textures

o informatitzar incunables orientals.

Fer malabarismes amb els mots.

Eres vers

2011-02-09T22:22:00.001+01:00

Foto: detall d'una vitrina. Casa- museu Kavafis

Alexandria, Egipte

Eres vers d'un vell poema,

eres mot d'esclat a una novel·la,

eres veu, eres lletra,

eres sospir d'asteroide amb estela

i alimentaves cada jorn

la musa assedegada d'un poeta...

Líquida escuma densa

2011-02-08T23:15:00.009+01:00

Líquida escuma densa

que fa estralls vora la mar, a tota la platja,

aquella barreja d'aigua, sorra i sal

i implícita ventosa i fatal tempesta...

Grumolls, terra, esquitx de fang,

tanta i tanta lluita costanera

al davant d'un marí d'edat provecta

que anuncia per l'endemà dies de luxe

amb blaus de pinzellada blanca i calma.

Publicat a Itineràncies poètiques

Quan el sol es despista

2011-02-08T15:05:00.002+01:00

Mar argentada de boscos i planes,
relleu permanent, sord el soroll
de les ones calmes a caprici del vent...

Paisatge sever de serena rosada
que trafica imatges vers un nou univers
quan el sol es despista i la lluna s'amaga.

Publicat a Itineràncies poètiques

Floreix

2011-02-07T01:55:00.003+01:00

Floreix l'ametller
vora les oliveres;
plata, blancs, rosat i verds
als camps nous de febrer.

Blau sublim al cel
d'un dia clar i serè
que espera del capvespre
la llum acolorida, subtil i fugissera
que rep amb elegància el primer estel.

I retallar així amb lenta calidesa
tots els sols que marxen lentament...

S'escampa la llum

2011-02-04T13:19:00.002+01:00

S'escampa la llum, s'escampa la vida.

S'escampa el color
quan al cor de la nit germina
a l'escalfor del gran foc
l'embranzida d'una guspira.

Queda a l'aire suspès el fum,
i ens aboquen al món de la tinta
la perduda veu d'un record
o l'òrbita d'un mot que ens inspira...

(publicat al blog Itineràncies poètiques)

Paraula i gest

2011-02-04T00:00:00.002+01:00

Paraula i gest

sota la brisa, sota el vent

a un bosc fet de llum

transparència,gel,

rosada, molsa i paper.

I totes les lletres

fent mots als poemes

i equilibris al vers

són blanques poncelles

de sajolida i d'esbarcer

que volen fer fora l'hivern

a un món de pètals i cels.

***

(publicat al blog Itineràncies poètiques)

Compassats amb els silencis

2011-02-01T12:36:00.005+01:00

Foto: un racó de Venècia

Amb aromes de paraules

sota el primer raig de sol

amanirem els poemes

que neixen blancs i negres

per fer un món de colors.

Compassats amb els silencis,

seran dins del cap remor

per musicar amb ritme

-i certs matisos d'enyor-

els millors sons dels mots...

***

(publicat al blog Itineràncies poètiques)

Hiroshima

2011-01-29T01:15:00.001+01:00

Foto: Parc Memorial Peace d'Hiroshima (Japó)

Llums i ombres

de la història.

Encara amb boira.

***

Habitant del desert, habitant de la lluna

2011-01-27T18:05:00.006+01:00

Foto: sorra, dunes. Egipte

Sóc habitant del desert,

sóc un raig de la lluna,

sóc vida regal sota el cel,

sóc el filet daurat

a la cresta de la duna.

L'esfera per fora i un gargot a dins,

mil moments que han fluït,

un pes rutinari al sector dels anhels.

I, esculpint-se, la glacera esquerpa del buit.

Seré habitant de la lluna,

seré un raig llum del cel,

seré vida a la cresta de la duna,

seré el filet daurat del desert...

***

La saba és viva

2011-01-26T08:04:00.009+01:00

Foto: vinya propietat de les bodegues Ksara (Líban)

La saba és viva;

els pàmpols, de coure i or,

van despullant la vinya.

Al fred del més cru hivern,

a recer d'un blanquinós cel

cada cep, cada cep sobreviurà...

Com guerrers d'una dura batalla,

com els habitants d'una ciutat setiada,

com gotes denses, gruixudes, de pluja,

com les lletres d'un mot,

com els verbs d'una recepta de cuina,

com les gavines a port...

***

L'hotel Palmira, a Baalbek (Líban)

2011-01-22T09:38:00.010+01:00

Com una pel·lícula

dins d'una pel·lícula.

Hospedar-te a l'Hotel Palmyra

i conviure amb fantasmes

històrics famosos del passat.

Entre parets antigues,

mobles nobles,

el fred de les muntanyes

i quadres exquisits.

Roba de cotó i lli als llits;

la chambre de Charles de Gaulle.

L'staff, escapat del temps,

ara ja sense edat,

orgullós de les tronades catifes perses

i de les litografies d'en Jean Cocteau.

De les fotos sèpia de les ruïnes

i els caps de pedra que s'hi han quedat.

I ara, veig desde la gran sala

les columnes romanes il·luminades

al mig de la nit

tot esperant que arribi l'albada

i m'aixequi el sol

amb dos regals per a la mirada:

lluny, la carena nevada,

i just al davant, les pedres callades.

Bucle

2011-01-20T18:28:00.007+01:00

Habitem un bucle del temps,

pensem que es diu present...

Endarrere i endavant,

abans, demà o ara;

dins de cada paraula

rauen estàtics

generosos moments.

A voltes gèlids,

sords, muts, àgils,

sublims o esperpèntics,

llunàtics, sonats, desperts.

Un bucle del temps.

Equilibri

2011-01-20T15:58:00.002+01:00

Foto: Ruïnes de Baalbek (Líban)

Dervitxes

2011-01-20T15:54:00.003+01:00

A un restaurant turístic de Damasc... (Síria)

dervitxes

2011-01-18T07:57:00.000+01:00

El fanal

2011-01-15T10:08:00.004+01:00

Foto: un fanal a Beiteddine, Líban

El fanal rep de dia llum del sol.

Llum del sol rep de dia el fanal.

Rep del sol llum de dia el fanal.

Llum de dia rep el fanal del sol.

Rep de dia llum del sol el fanal.

***

Fora de servei

2011-01-15T09:47:00.001+01:00

Foto: Saïda (Sidón). Líban

Verds de l'hivern

2011-01-12T12:05:00.005+01:00

Foto: Wadi Qadisha (Líban)

Verds de l'hivern,

serenor a la muntanya.

Sol, fred i calma.

***

L'orada

2011-01-10T12:14:00.006+01:00

Foto: capvespre al port de Byblos, des de la terrassa del Restaurant Pepe's

(Líban)

Reposava l'orada

en sarcòfag d'acer

i sudari blanc de gel

davant la nostra mirada

de rostres famèlics

propis de turistes amb gana.

Pop i calamars

amb la salsa i el pa

a una taula parada

amb luxe quotidià

precedien l'orada

ja enrossida i arrebossada.

El teu cos fumejava

en treure't la pell,

orada,

i el fum, calent,

omplia l'ambient.

Et vam devorar com salvatges,

a bocins, vora mar,

a la llum daurada del més bell capvespre.

***

Per ciutats antigues i pobles recents

2011-01-10T08:33:00.004+01:00

Foto: Anjar, Líban

Arrossego els peus

per terres d'argent

de roques daurades

i de pedres blanques

sota brises, hores calmes i vents.

Com a sostre, el cel.

Mirades creuades,

entre silencis i crits de la gent

per ciutats antigues

i pobles recents

que ha bastit a la vida

l'abraçada del temps...

Isabel Barriel

Escolto veus antigues
en el silenci.
Miro com cauen les hores
Les columnes fan de busca
El sol s'ajoca.

Alyebard

Llum, reflex, mirall

2011-01-09T10:25:00.001+01:00

Foto: Mesquita Omeya, Damasc (Síria)

Llum, reflex, mirall.

Imatge d'un migdia

memorable i sagrat.

Tessel·la i sargit

2011-01-07T23:34:00.002+01:00

Foto: ruïnes de Baalbek (Líban)

Tessel·la i sargit,

apedaçades les pedres,

vivències, albades i guerres

memòries d'un poble antic.

Històries de creences,

camins, vies i temples,

altars sagrats, esperits,

testimonis dels segles...

Llaura la llum el territori

i daura cada vespre el trencadís

per embadalir turistes,

per embadalir-me a mi.

***

Amb la primera llum de l'alba

2011-01-06T08:52:00.001+01:00

Retorno a casa amb la primera llum de l'alba.

Ha canviat l'any al calendari,

l'agenda i al govern el plenari,

penso,

mentre ubico als racons del meu cervell,

les peces d'un viatge extraordinari.

Per terres d'orient mitjà,

pel bressol de la primera escriptura,

dels fenicis, cannaneus, omeies i alauites,

per les ruïnes on llegim tanta antiga cultura.

Byblos,

Beirut, Baalbek,

Tiro, Sidon, Damasc,

terres de l'altra banda del mar...

Retorno a casa amb la primera llum de l'alba.

2010-12-25T18:47:00.000+01:00

Navegar

2010-12-23T09:27:00.001+01:00

Navegar pels entrellums

i derivar l'esguard cap a la vida,

fer de naúfrag a una illa

per reempendre viatge al sud

sentint la calidesa de la llum...

Deixar-se astorar pels sons de lluny

cantant per dins una vella cantinela

sota aquell color nou del capvespre

sentint el xiulet d'un mai vist ocell,

esperant que la nit arxivi tota tota l'experiència.

***

Gira i gira

2010-12-11T08:40:00.003+01:00

Se'm tenyeix la vida de blau.

Un far de llum freda a la riba,

el vespre prematur que em plau,

un vent alè d'un giny que respira,

el ritme de l'onatge movent la nau.

La Terra, que gira i gira...

Amenaça

2010-12-09T00:46:00.005+01:00

S'estarrufa contundent el vent

al davant la meva cara

i amb el fred més punyent

de cop sobtat m'amenaça...

Amb la veu ja gelada

i l'alè sent núvol espès

em quedo garratibada.

Com una estàtua al carrer,

com un caramell blanc de gel,

com un sospir de l'hivern,

com una allunyada i lleu campanada,

com el color transparent de la flama

que a poc a poc aquesta nit s'apaga.

Gemecs

2010-12-09T00:09:00.000+01:00

Gemecs de la llum que de nit
amb la foscor s'entrabanquen,
singlot afegit
amb soroll trencat de sospir.

Anells que al record hi romanen
passejant pels cercles de fredor
que t'escarden els vidres de dins.

Navegar, escriure

2010-12-04T08:00:00.002+01:00

Aguantar l'embat de les onades,

protegir la bodega dels atacs,

avançar al ritme monòton del mar

sense perdre el ball lluminós del far.

Nedar per l'aquarel·la dels blaus,

fregar-te la pell a la platja de les algues,

habitar un vespre l'illa pirata

i passejar l'esguard per la calma de l'albada.

Fer de les nits espectacles

de lluna i planetes i estels,

fer dels dies baranes a cel obert

i volar pels núvols de nata i mel.

Navegar tota la vida,

navegar sempre endavant,

amb la més ferotge de les tempestes

o fluir fluint per l'oratge més calmat...

Escriure quatre quartetes

amb el teclat entre les mans

i aquest batibull al cap.

Escriure i anar filant,

filant, teixint el text

que amb veu de tinta negra m'allibera.

Passar l'hivern que no ha arribat

2010-12-03T06:50:00.002+01:00

Un gest subtil davant del foc

esquivant el crepitar de les espurnes

i sentir el suau cremar dels troncs

mentre et gela el fred l'esquena.

I així, passar l'hivern que no ha arribat

tot sabent que és tasca difícil

d'aconseguir l'equilibri

al desitjat confort tèrmic total...

Esperar serenament que la primavera

ens compassi nous desficis

amb el savi ritme temperat.

Esperar serenament.

La força de la paraula

2010-12-02T07:15:00.002+01:00

M'encoratja la força de la paraula

que neteja les frontisses dels sentits

i suavitza amb oli màgic

els grinyols que hi ha per dins.

I la màgia de la vida

i els sediments que han reeixit,

i el sol que dia a dia torna a lluir

generen fluxos plàstics a cada gir.

Amb un raig de llum i oblit,

amb els estels de cada nit.

Pedra, seda

2010-12-01T17:00:00.002+01:00

Pedra, seda,
llum amb boira que entela
el dia més clar.