divendres, 29 de juliol de 2011

Em bressa la mar



Em bressa la mar
i derivo a ser flor de sal,
corall tallant
o peix de la fondària.

Em gronxa l'aigua,
nedo, suro, m'enfonso
i una flaire lliure impregnada d'Alfonsina
m'atreu en ferotge captivadora embranzida.

dijous, 28 de juliol de 2011

Naufraga


Silenci!
S'atura el vent
i el mar està en calma,
hi solca un vaixell
que sense timó naufraga.

No és per la tempesta
ni per l'embat de l'aigua,
no és per un motí
ni per lluita armada.

És que no té rumb,
i el vaixell naufraga.

Illes de bellesa

Trobar illes de bellesa
al mig del mar enfurismat,
descobrir tresors de primavera,
cercar als núvols siluetes familiars.

Ensumar aromes d'alegria quan tot fa mal,
copsar una llum des del fons del forat,
escriure al tel dels vidres la paraula llibertat
o sentir el ritme d'un poema dins del cap.

Cantar himnes a les collites,
cremar feixos de llenya amb romaní a la llar,
respirar la calma més serena a l'alba,
somniar que l'univers se'ns fa més gran.

dimecres, 27 de juliol de 2011

Coixí dels núvols



Coixí dels núvols,
dunes monjoies
de fines sorres,
llums de colors.

El sol juga amb les ombres
a tot l'entorn
i tu t'hi trobes amo del món.

dimarts, 26 de juliol de 2011

Teranyina






Teranyina de punta fina,
excelsa funda pel coixí
que farcim de vells somnis,
sabors antics i algun desig.

I el duem sempre de viatge,
l'emboliquem amb seda i lli;
no volem que se'ns perdi
a qualsevol duana el coixí.

Vigilem cada punt del fil,
el rentem amb la primera
llum de l'alba.
I si s'esquinça, el sargim.

Passats els anys se'ns farà vell
i si no el reconeixem, ai!,
és què tenim ja buit el cervell.

(Andròmines de brocanter:
coixins, vanos, canelobres
i baguls solemnes d'altres temps)


Publicat a itineràncies poètiques

Els pètals del silenci






Quatre passes, un forat,
cauen gotes des de dalt.
Entre els pètals del silenci
pots trobar un tros d'asfalt.

I camions de terra erma
o tràilers sorollosos circulant,
plagues d'insectes al voral
i llums que, oh! t'estan il·luminant.

I s'apleguen dins teu els mots,
t'embolcallen rítmics versos,
s'atansa a poc a poc
la rima ballaruga del poema
per ser d'immediat veu articulada
i pintar amb colors suaus
els pètals del silenci. Quin món!



dilluns, 25 de juliol de 2011

Art





Has cridat la mar i el foc i el vent
i subtilment s'han dedicat a contestar-te
amb la sal i el fum i el moviment dels núvols
fent del cel un bellíssim sostre infinit.

Agafa la paleta, agafa el cavallet,
arma't bé amb els pinzells
i busca, busca entre les flors i els arbres
aquell bocí de planeta que et duu missatges.

Així, quan ja la negra nit sigui cau d'estels
i el mapa del teu dia se't plegui a les mans
cauràs entre els somnis a l'univers dels colors
per ser protagonista d'un ball que només a l'alba té final.

T'estamparà el teu temps al quadre,
hauràs entrat al món de l'art. Seràs
serena pinzellada, escena a la paret.

I la sal, i el fum i els núvols
hi seran ja per sempre al teu voltant,
que el mar i el foc i el vent, també ho voldran.



dissabte, 23 de juliol de 2011

Pels laberints





L'estrofa, el ritme, la rima,
diàleg entre els verbs i la vida.
Reguitzell de lletres, de mots
que juguen a l'arronsa i estira
pels laberints dels sons
que cerquen sortida de tinta.

Flueixen els versos,
solquen lliures, fan poesia.



dimecres, 20 de juliol de 2011

Turner






Turner

Litoral ansiós
lladre de mirades;
engoleixes llum
daurant vespres i albades.


Publicat a Itineràncies poètiques

Paraula blava



Paraula blava de la mar,
pont celeste sobre l'onatge,
del color d'escuma
a la llum freda de la lluna.

Paraula blava,
esquitx de sal,
floreta clara,
vela de l'alba
aigua del mar.


Publicat a Itineràncies poètiques

dilluns, 18 de juliol de 2011

Poesia




Si la vida no s'atura
i el sol té encara foc,
si el fil fa costura,
i el poema vol mots.

Salvarem l'escriptura,
cada signe amb un so
i cantarem una sura
generant la cançó.

Somniarem veus llunyanes
i silencis rimats
per musicar les paraules
que ens perfumen el món.

Cada estrofa, un ritme.
Cada vers, tros d'un tot.
Cada punt, canvi de torn.

Poesia que explica
ginys del cap i del cor.
Poesia per viure una mica millor.

Publicat a Itineràncies poètiques



Escriba


Tel·lúrica mà,
intensa pluja.

Cal·ligrafia natural
aire, tinta i ploma
d'un escriba tribal
que sempre hi és.




Passa el temps,
corre,
es deté.

S'atura?
Ho simula.
Continua,
ha d'escriure.

Descriure
el pas del temps.



Publicat a Itineràncies poètiques





diumenge, 17 de juliol de 2011

Més enllà






M'emmirallo als teus ulls
com el sol a la duna,
com fa al mar la lluna,
com els espectres al fum.

I si tu un dia vols,
seràs de nou el vent
per dur la meva existència
més enllà del temps.

A cavall del mots
o sent imatge al teu paisatge
aniré endavant,
al teu costat, mai i sempre.


Publicat a Itineràncies poètiques


divendres, 15 de juliol de 2011

Mots que van de pas


Gaudeix del bosc i de la mar,
dansa i avança
a bord de les paraules itinerants.


Amb veu i lletres,
articulant poemes,
formulant els sons
-aquests ginys en vol-
al ball del teclat.
Mots que van de pas.

Extasiats,
forçant atzars,
mobilitzant futurs,
regenerant calçats,
derrocant vells murs...



Publicat a Itineràncies poètiques







dimecres, 13 de juliol de 2011

Parles d'infantesa





Parles d'infantesa,
d'estiu a ran de terra,
de la vida intensa
entre flaires, flors i fang.

Parles de fruita
de casolana collita,
de verds, de sol i d'esclat.
D'un perfum de nit i tarongina,
dels ametllers vora el barranc.
De salts, de berenars a l'ombra,
de taronges madures,
de mandarines sucoses
i dolces com el sucre fosc del flam.

Sonen les paraules
a eines per llaurar el camp.


Publicat a Itineràncies poètiques

dilluns, 11 de juliol de 2011

Amb l'atzar de la màgia







Que jugui amb l'atzar de la màgia,
que viatgi pels mons dels vells mots,
que germini paraules a la gran bastida,
que capgiri sublim el mitjó de la vida
i parli de les arrels que xuclen el fons.

Que ens embolcalli la llum dels moments,
que sempre flueixi, sol·lícita poesia,
i ens gestioni l'oratge pels núvols del cor
quan naveguin als cels de les il·lusions...



diumenge, 10 de juliol de 2011

De l'esbarzer

(foto de google)




De l'esbarzer?
De l'esbarzer
hi ha qui tria les punxes,
hi ha qui s'estima les flors,
alguns, els fruits -móres del bosc-,
i uns quants, senzillament, les fulles.

A mi m'agrada aquella flaire
i, com als insectes, fer-hi un volt,
per veure harmonia i molt color
dansant alegrement per l'aire...


dissabte, 9 de juliol de 2011

Mirallets









Mirallets del anar,
mirallets del tornar
i la llum que rebota
entre l'intens trafegar.

És un raig reflectat
el que t'il·lumina el pas?
És un feix natural,
és una subtil empenta solar,
és el foc, és la flama estel·lar.

Mirallets del anar,
mirallets del tornar
i la vida sempre actuant...

dijous, 7 de juliol de 2011

Aquesta nit






Aquesta nit el món i tu,
aquesta nit sota els estels,
aquesta nit de fosc perlat i perfil savi,
aquesta nit d'alè floral,
aquesta nit d'estiu cansat,
aquesta nit d'univers ampli,
aquesta nit el món i tu
sereu cabdills d'un regne màgic...

dimecres, 6 de juliol de 2011

Petita i rodona (la lluna de Barcelona)

Petita i rodona
que al bell mig de la nit
eclipsa els estels
i mil secrets ancora.

Tenyeix d'or el llit
i amara amb llum el vidre,
s'alia amb el vent
per musicar-te el somni.

Petita i rodona
que al bell mig de la nit
rep gemecs esbiaixats
o aquell somriure tàctic...

dimarts, 5 de juliol de 2011

Sentir el batec






Sentir el batec de la terra a les plantes,
pintar un somni a cada fulla,
ser al cel ocell i al mar onada
mentre el vespre esclata amb pluja.


Deixar que el vent signi paisatges,
que totes les estrelles ocupin el seu lloc,
que esdevingui èpic caçar un color...
Sentir el batec de les plantes a la terra.



Publicat a Itineràncies poètiques. Roda de juliol

dilluns, 4 de juliol de 2011

Sense dir-te res

Capsa lacada per "Kokin Wakashu", antologia poètica
Disseny vegetal de tardor
Escola Igarashi
S. XVIII
Museu nacional d'art
Tokyo


Sense dir-te res
el temps avança
i t'expel·lirà fet un batibull al pes
per esmicolar recances...

Sense dir-te res.

Sense dir-me res.


Publicat a Itineràncies poètiques, roda de juliol.

divendres, 1 de juliol de 2011

L'estrena del dia








L'estrena del dia
quan el vent pica el vidre
i la llum omple el món
t'aixeca i et llença
com un llamp a la vida.

I el somni és record.
El passat, un llast
i l'esdevenir no arriba...