diumenge, 27 de febrer de 2011

Permanent Mediterrània






Quants plenilunis t'han observat?
Quantes ventades han empelt el teus vaixells?

A la riba escarpada de la Costa Amalfitana,
vora els palaus majestuosos de Capri,
entre les fredes correnties de les Balears,
retallant penya-segats a la Costa Brava,
a les àmfores enfonsades segles enrere
o als papirs que expandiren des de Byblos els fenicis.
Veient la nòria imparable de Beirut,
les pedres mil·lenàries de la Costa Cirenaica.
Veient com tremolen a les seves ruïnes ara...

Permanent Mediterrània,
embolcall de vinyes verdes vora el mar
i de tants i tants poetes i cantants,
embolcall d'oliveres mil·lenàries,
de platges vives amb barques i gavines,
de ports amb verdum i gin-tònics als iots.

Mar de rics mafiosos i guerrers,
mar de gent normal i del carrer,
mar d'algues i estrelles i llobarros
pescats o no amb esquer.

Mar que banya Sicília
i les costes retallades del món grec,
mar d'onatges i idiomes eterns.
Mar de sabors de tots colors,
mar d'estels i sol rogent i plenilunis...






dissabte, 26 de febrer de 2011

Vents de por

Leptis Magna. Líbia

Llum intacta,
mar de blavor,
salada brisa
i vents de por.

Remor de bales,
olor de mort.
Qui ha d'aturar
aquest malson?

Llum intacta,
mar de blavor,
Leptis Magna
dringant de nou...




Surto






Surto de casa,
salpo a la mar,
m'aixopluguen tempestes,
matinades calmes
i nits de cel estelat.

divendres, 25 de febrer de 2011

És la teva veu

Silenci a una duna del desert de Líbia.



És la teva veu crit i fluïdesa extrema i queixa ferotge,
és un toc serè, és pèndol al ritme constant del meu rellotge,
és l'udol del llop ferit al mig de l'espès i fosc boscatge.

És un cant somort, és remor i clam i rebuig de tants malsons...
És la teva veu flassada blanca que no espanta els aligots,
és bandera al vent, és papir del temps, és l'esperit de desert,
és la tradició tribal d'un poble antic amb la pau amenaçada.



dimecres, 23 de febrer de 2011

S'obren escletxes

S'obren escletxes,
i els nostres mots
esborraran fronteres,
revifaran als cims
repetidors i antenes.

S'obren escletxes,
i els nostres mots
seran gresols
o lava incandescent,
seran somnis al vol.

Seran conreu de blat,
seran l'aigua clara
dels pobles castigats
pel poder brutal
que arna llibertats.

S'obren escletxes,
i els nostres mots,
seran conreu de blat,
seran l'aigua clara.


Farem rodolar els mots

Farem rodolar els mots
pels vessants de la veu,
lliscant al vidre glaçat
quan la vida és suau via lleu
i per les pedreres més abruptes.

Enmig de l'abandó,
essent orfes,
fantasmes, esperits o morts
farem rodolar els mots.

I si bufen vents de tempesta
o la mar ens escup contra els penya-segats,
inflarem els air-bags
amb estrofes i poemes;
serem boies llampants,
serem serenor que sura,
serem àgils i dúctils,
serem navegants a cavall dels mots.



diumenge, 20 de febrer de 2011

Un vers





Agafarem un camí d'estels,
hi caminarem amb ganes
contemplant els marges,
admirant el cel,
buscant a l'horitzó indicis
de boscúries, camps i pobles,
de llocs seu d'històries, llums
i moviment de gent.

Transitarem entre pedres
mirarem tants paisatges,
volarem a contravent.
I en tornar a casa,
espolsarem les botes
i escriurem un vers.

Amb les lletres
els dits i un gest,
escriurem un vers.

dissabte, 19 de febrer de 2011

dijous, 17 de febrer de 2011

dimarts, 15 de febrer de 2011

Tot el vent






La llibertat per bandera,
tot el vent entre l'herba
el futur a cada camí
i la justícia fent drecera...




dijous, 10 de febrer de 2011

Inversions

Obrir un compte corrent
al banc de les paraules.
Negociar un alt interès
a molt llarg, llarguíssim termini.
Invertir tots els beneficis
a uns quants fons garantits
i obtenir-hi els més originals textos,
novel·les d'històries i aventures,
tractats de filologia afgana,
poemaris medievals,
brodar sintagmes de variades textures
o informatitzar incunables orientals.

Fer malabarismes amb els mots.

dimecres, 9 de febrer de 2011

Eres vers




Foto: detall d'una vitrina. Casa- museu Kavafis
Alexandria, Egipte


Eres vers d'un vell poema,
eres mot d'esclat a una novel·la,
eres veu, eres lletra,
eres sospir d'asteroide amb estela
i alimentaves cada jorn
la musa assedegada d'un poeta...

dimarts, 8 de febrer de 2011

Líquida escuma densa






Líquida escuma densa
que fa estralls vora la mar, a tota la platja,
aquella barreja d'aigua, sorra i sal
i implícita ventosa i fatal tempesta...

Grumolls, terra, esquitx de fang,
tanta i tanta lluita costanera
al davant d'un marí d'edat provecta
que anuncia per l'endemà dies de luxe
amb blaus de pinzellada blanca i calma.


Quan el sol es despista

Mar argentada de boscos i planes,
relleu permanent, sord el soroll
de les ones calmes a caprici del vent...

Paisatge sever de serena rosada
que trafica imatges vers un nou univers
quan el sol es despista i la lluna s'amaga.



dilluns, 7 de febrer de 2011

Floreix

Floreix l'ametller
vora les oliveres;
plata, blancs, rosat i verds
als camps nous de febrer.

Blau sublim al cel
d'un dia clar i serè
que espera del capvespre
la llum acolorida, subtil i fugissera
que rep amb elegància el primer estel.

I retallar així amb lenta calidesa
tots els sols que marxen lentament...

divendres, 4 de febrer de 2011

S'escampa la llum

S'escampa la llum, s'escampa la vida.

S'escampa el color
quan al cor de la nit germina
a l'escalfor del gran foc
l'embranzida d'una guspira.

Queda a l'aire suspès el fum,
i ens aboquen al món de la tinta
la perduda veu d'un record
o l'òrbita d'un mot que ens inspira...



(publicat al blog Itineràncies poètiques)

Paraula i gest


Paraula i gest
sota la brisa, sota el vent
a un bosc fet de llum
transparència,gel,
rosada, molsa i paper.

I totes les lletres
fent mots als poemes
i equilibris al vers
són blanques poncelles
de sajolida i d'esbarcer
que volen fer fora l'hivern
a un món de pètals i cels.


***


(publicat al blog Itineràncies poètiques)

dimarts, 1 de febrer de 2011

Compassats amb els silencis

Foto: un racó de Venècia



Amb aromes de paraules
sota el primer raig de sol
amanirem els poemes
que neixen blancs i negres
per fer un món de colors.

Compassats amb els silencis,
seran dins del cap remor
per musicar amb ritme
-i certs matisos d'enyor-
els millors sons dels mots...

***


(publicat al blog Itineràncies poètiques)