dimarts, 30 de novembre de 2010

Fràgil

Que n'és de fràgil
el finíssim fil vital
quan preveu
la trencadissa final!

Som titelles de la història,
som capbussons a un memorial
fet de la més volàtil glòria.
Som remor d'un vell cantaire,
som de cop la borda rima del món,
som captaires d'una antiga flaire
que suspèn un dia l'harmonia, i ens fon.

dilluns, 29 de novembre de 2010

Estampat a la terra


Estampat a la terra,
imatge i natura.
Racons plens de vida
amagada amb enginy,
racons d'harmonia
que dissimulen sovint
i no volen mostrar-se,
són cova o guarida
són remor antiga de la nit.
Posted by Picasa

Vibració

Vibració de corda fina,
llençol de lli estès al sol
abisme amb trencadís sonor.

Cadència blava ennuegada
pels núvols grisos de l'enyor
sentint per dins una cantata.

I activar demà els gestos de la cara
regalant al voltant mirades
abans d'estimbar al mur de la tristesa un plor.

diumenge, 28 de novembre de 2010

M'agradaria ser

M'agradaria ser pluja fina
i ploure dies sobre el regne més verd,
activar la més trist melancolia
i jugar a jutjar allò que el destí ha fet.

I ser fang de terra verge
i temple de l'orient,
campament d'etern rodatge
o riu d'intrèpida corrent.

Un somriure al ritme de vent,
brillantor sublim d'un efímer estel
o prematur capvespre
per dormir serenament a redós del cel.

Cantar la rima més etèria,
sentir la rosada a la pell
veient la llum d'una excelsa matinada
marinada en aquell onatge etern.

I ser ja gestor alegre
d'una flota que increpi les boires,
martell de fuster savi dins el temps
o violoncel solista del més bell concert.


dissabte, 27 de novembre de 2010

A estones

Sóc habitant del desert,
sóc un raig que es transforma en lluna,
sóc vida regal sota el cel,
sóc el filet daurat a la cresta de la duna.


A estones, l'esfera per fora i un garbuix a dins,
mil moments que dolçament han fluït,
un pes rutinari al sector dels anhels
i, esculpint-se, la glacera tenebrosa del buit.


Sóc habitant del desert,
sóc vida regal sota el cel...

dijous, 25 de novembre de 2010

Si la vida

Si et mulla la pluja,
si t'emblanquina la neu,
si una nit t'il·lumina la lluna,
el sol t'acoloreix els dies,
el mar t'esquitxa
i el vent et pentina amb terra i sal.

Si una sonata atorga so a una llum
i una melodia toca el ritme d'un salt al passat.

Si els colors multipliquen els núvols al vespre
i trobes sentit a seguir caminant...

Si la vida et posa deures
i a la llibreta et queden fulles en blanc.

Si la vida.

dimecres, 24 de novembre de 2010

El temps

Quin garbuix el temps!
Els ahirs perduts
i un ara que s'escapa
perseguint futurs.

Enrere, endavant,
espai de la memòria,
espai sense indret,
camins que ja s'han fet,
sediment, història,
projecte dins la ment...


Demà, sempre, mai.
Tal vegada un dia
laberint a la mida
de la nostra vida
enllaçat al traçat
de la trama total.

Quin garbuix el temps!

dimarts, 23 de novembre de 2010

Avançar





Avançar per les sendes dels poetes,
marxar a l'aixopluc dels mots
quan les nits són llargues i fredes
i vols convertir la ratafia en ron.


Avançar per les sendes dels poetes,
contemplar la natura que allibera
quan l'escala fa feixuga la pujada
i el fang t'enganxa al passat.


Avançar, marxar,
anar enllà...

dimarts, 2 de novembre de 2010

Dies de transició

Foto: serra de Cardó (entre la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre)
Canvi de color.
Dies de transició
al cor del bosc.

***