dijous, 30 de setembre de 2010

Miniatures



Modula el vent la força de les onades,
les veiem constants en el fluir d'escuma blanca

sobre l'acollidora platja vora ma casa.


La tarda humida, salada,
clara, suau, plaent i assolellada
es dissol a l'aiguabarreig del vespre
i enganxa engrunes de sol a cada petjada.


I ensumem l'harmonia de l'univers
als nostres sempre, abans, ara i després,

miniatures dins l'immens corredor del temps.

dilluns, 27 de setembre de 2010

Mirall




Mirall de núvols,
mirall dels pins,
aigua serena,
puntes filades
d'un verd coixí.

Busco granotes,
busco mosquits,
espiadimonis
i el vell encís
d'un lloc amb temps
quasi infinit.

***

dimarts, 21 de setembre de 2010

Som els mots

Som trossos del temps
que la tardor ubica,
som la sorra fluïda
que pel vidre llisca,
som els silencis,
som la clau de la vida.

Som cortines de pluja,
som el vent que empeny
a ratxes cada gota,
som al cel cada estel
que la nit fosca perfila.

Som les mans que parlen,
som la remor de l'albada,
som els somnis antics,
som esquitxos de tinta.

Som els mots del poema,
som les lletres del vers,
som els sons, som les veus
que a recitar et condemnen...



diumenge, 19 de setembre de 2010

Labor de Labordeta

Sempre un lloc

Tens, teniu, tindreu sempre un lloc
a les festes, als àpats brillants,
als esdeveniments quotidians,
a la taula de fusta, a un subtil racó.

Linkats a un aroma, a aquella remor,
a una llum, a la ingravidesa d'un mot,
torneu. Torneu per brindar amb les copes més fràgils,
que el cristall interpreta aquell so
del record reposat al celler dels cors...

dimecres, 15 de setembre de 2010

Clara és la llum

Clara és la llum
quan l'alba inaugura
el temps del nou dia.

I amb els núvols i el vent,
serenament o amb pressa,
ens cicatritzen l'esgarrapada del temps
o alguna nocturna ferida...

El matí ens empeny
al gronxador de la vida
i pinta de blau els mars
o d'esperança l'eixida.

dilluns, 13 de setembre de 2010

A sotracs



A sotracs ens empeny la vida
i fluïm, anònims, pel dia a dia.

Et bressola un ritme,
t'assedega el sol,
parles amb la lluna,
vius a recer dels mots.


diumenge, 12 de setembre de 2010

diumenge, 5 de setembre de 2010

El temps























És estrany el temps:

tan aviat ens empeny

quan és fugisser,

com ens atura amb

inexpugnable barrera

si tot d'una esdevè espera.


Xarxa de seda

que embolica el cel

i ens deixa al terra.


Engrunes de llum,

barricades de pedra...


Túnel al final

del ball a l'esfera.



dissabte, 4 de setembre de 2010

Vicent Andrés Estellés




La collita



Passen els dies, i pengen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Passen els dies, i renten
la sang en les estovalles.

Passen els dies, i creixen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Passen els dies, i deixen
silenci i pols per on passen.

Amb el silenci prosperen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Els greuges i les ofenses,
el repertori de faules.

Passen els dies, i deixen
quallat l'oli de les llànties.

La por en les cantoneres,
la sang rebentant els cànters.

Amor amunt, van i vénen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.

Passen els dies, i deixen
caure insults i caure pactes.

Passen els dies, i pengen
les llàgrimes en els arbres.

En els arbres, en el vent,
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.


Vicent Andrés Estellés